Què és una vaga?

Avui estic cabrejat,

No seré innovador, per tant, qui n'estigui fart de llegir i sentir a parlar sobre la vaga, ja pot tancar, no li retreuré.

Però és inevitable parlar-ne, no perquè sigui un fet d'actualitat, ni tampoc perquè sigui un esdeveniment que hagi de canviar el curs de la història, sinó perquè tots hem vist, i hem confirmat, que vivim en una societat vergonyosa.

Aquests dies tots els col·lectius han decidit demostrar-nos la seva mediocritat, i no parlo d'uns o d'altres, sinó de tots:

Per una banda, el govern retallant fins l'extenuació les xifres de seguiment de la vaga (entrant en contradiccions amb les seves pròpies dades en alguns moments fins i tot) i pretenent que el país, almenys pel què ells ens volen fer creure, pot funcionar amb un 10, 20 o 30 % menys de treballadors. Només ens faltava això! Ara resultarà que tanta gent a l'atur és viable!

Per l'altra l'oposició, amb un Rajoy desaparegut, que no sap què fer ja que li estan fent la campanya. Posats a pensar, ningú li ha dit que en algun moment d'ahir o fins i tot d'avui podria sortir i, miracle, donar la seva opinió? O no és això el què teòricament s'espera d'un polític que, veient el paper que està fent el govern, té moltes opcions de governar Espanya?

I seguim amb els sindicats, que convoquen una vaga, però per després de l'estiu, no fos cas que algú es perdés un dia de vacances a Torrevieja Alicante, i després es dediquen a dir bogeries de seguiment que, els que vivim fora de Barcelona i treballem a la capital veiem que són impossibles (ni a un lloc ni a l'altre hi havia seguiments tan majoritaris, per favor). A part de l'etern suport als piquets informatius / deformatius / coaccionadors / elquèlivolgueudir. Que per cert, avui en dia en un món tan connectat i comunicat té algun sentit l'existència de piquets informatius?

Un post a part es mereixerien aquests pijo-flautes que es posen l'etiqueta d'antisistema perquè posar-se l'etiqueta de saquejadors no fa fi. Ho sento, però per mi és impensable que darrere de la violència i els robatoris produïts ahir hi pugui haver cap tipus d'ideologia. Em sembla que ja n'hi ha prou de permetre que gent sense res més a fer, sense idees, sense cervell i sense pebrots per donar la cara embrutin qualsevol esdeveniment. Al Barça ho han anat polint, perquè la resta no podem?

Evidentment, no pot faltar la crítica als Mossos, que en situacions així o no saben què fer o no són suficients per mantenir aquesta 'xusma' a ratlla. Això sí, per mala sort estic segur que algun dels que va prendre mal 'només passava per allà' o 'no va fer res'. Igual que el senyor Boada, que en comptes de treballar per coordinar els Mossos va optar per fer vaga. És que diuen que serveis mínims és el què fa durant tot l'any.

Me'n deixo una pila, però cap col·lectiu, cap, em va donar la mínima sensació ahir de tenir solidesa i capacitat de raonament. I amb això no m'estic carregant a tota la gent, sinó als col·lectius, als conjunts. Segur que hi havia algun antisistema que té ideals i que vol arreglar el món sense cremar cotxes (encerti o no en els seus plantejaments), segur que hi havia molts Mossos que estaven desbordats i no sabien què fer, segur que algú de l'oposició tenia un pla brillant, segur que algú d'un sindicat encara té ideals, etc...

Però, en general, quina vergonya viure en una societat així. Com va dir Groucho: 'parin el món, que jo baixo aquí'.

Una (modesta) recomanació: Com que estic molt emprenyat i no tinc ganes de recomanar res, em quedo amb un interessant titular, el de l'Avui, construït magistralment. No sé si té raó, no té raó o és massa parcial, però transmet el què vol i molt finament: "Vaga poc general". M'ha agradat.