A per totes

Avui estic excitat,

No, tranquils, no és res sexual. Avui estic excitat mentalment. Sé que seré repetitiu, perquè fa pocs dies parlàvem de la viabilitat del nou diari ARA, però avui toca tornar a parlar de noves publicacions en català. I no una publicació qualsevol, sinó de la mítica (per no dir, fins fa poc, utòpica) La Vanguardia en català.

I no dic utòpica per desitjada, tot i que me n'alegri de tenir sempre noves ofertes al quiosc, sinò utòpica perquè semblava impossible que acabés fructificant aquest projecte que s'arrossega des de fa més d'una dècada. Sí, a mi tampoc m'ho sembla, però ja fa 13 anys de l'edició del Periódico en català.

Val a dir, per ètica, que la informació m'ha arribat a través de Comunicació21 que, al seu torn, cita El Triangle. Però la veritat és que no m'ha estranyat. Els moviments a la directiva de la publicació del Grup Godó, units a l'envergadura que aparenta el projecte del diari Ara, feien preveure que La Vanguardia en català seria o ara o mai.


Valoracions? Incertes. Per una banda el projecte d'Ara està més solidificat, és gairebé una realitat i sembla que aportarà molt més que una simple traducció al català de les noticies. Per altra banda, la potència mediàtica del Grup Godó (no només del seu diari, sinó sobretot de la seva ràdio) fa pensar que si es llencen a l'edició en català ho faran amb una força descomunal, ja que no es poden permetre errors.

La data d'aparició de cada mitjà també pot ser un indicador de futur. Ara sortirà a partir del 28 de novembre, en canvi, pel què es comenta per la xarxa, l'edició en català de La Vanguardia es posposaria fins febrer. Això són dos - tres mesos de decalatge que pot servir perquè el primer vagi eixugant la distància abismal que el separa d'un gegant com La Vanguardia.

No sé si m'agrada o no això de limitar-nos a les traduccions de diaris en castellà. Tampoc sé si la força d'un poble sempre s'ha de medir en base a l'idioma dels mitjans de comunicació. Però el què tinc clar és que m'encanta que hi hagi moviment. Potser la premsa no està tan morta com ens han fet creure...

Una (modesta) recomanació: Bé, per ser honestos, i per seguir amb el tema, haig de recomanar Comunicació 21, la font que m'ha informat d'aquesta novetat. I no només recomano aquest web per obligació moral, sinó perquè dia a dia té la capacitat d'informar del món periodistic català (o des d'una òptica catalana) sense oblidar-se ni dels moviments als grans tòtems (TV3, RAC1, Periódicos i coses així) ni de les novetats a peu de carrer, a la premsa de proximitat. És més, fins i tot de vegades se'n recorden que hi ha departaments de premsa que també formen part activa d'aquest entramat periodístic i que, en molts casos, fan la seva feina d'una forma excepcional i amb una ètica i professionalitat molt més alta del què alguns prediquen.