Ens perden les formes

Avui estic emprenyat

Ahir els companys de La Segona Hora de RAC1 van comentar que s'està buscant una expressió menys política per referir-se al canvi climàtic. M'ha costat confirmar-ho ja que no es tracta d'una noticia de primera pàgina, però sembla que sí. El prestigiós The Guardian va explicar en les seves pàgines el 8 d'agost que el terme 'canvi climàtic' tenia massa connotacions i s'hauria de canviar per altres opcions.

Directament obvio el debat. No us posaré una llista de propostes. Em sembla una pèrdua de temps brutal. Precisament la setmana passada amb una companya de feina comentàvem l'excessiva correcció lingüística actual, que ens porta a perdre'ns per les formes.

Un principi bàsic de la comunicació (no només professional, sinó humana, social) és transmetre el màxim d'informació en el mínim temps, sempre i quant aquesta qualli. Per tant, perquè hem de caure en el feminisme hipòcrita de coses com 'seguidors i seguidores', 'votants i votantes' i bestieses així? Siguem pràctics. Pel meu gust, si històricament s'ha fet servir el masculí pel plural amb múltiples gèneres no passa res per seguir-lo fent servir, tots ho entenem. És més, si ens hem de posar tots d'acord i passar a utilitzar el femení fem-ho. Però és una pèrdua brutal de temps i de diners caure en aquestes formes políticament correctes que alenteixen la comunicació.

Sé que molts creuran que aquesta correcció formal està feta amb intenció de potenciar la igualtat, però el més trist de tot és que la major part de vegades ens quedem en això. De què serveix que un directiu d'una gran empresa es presenti a les seves juntes d'accionistes i digui "companys, companyes" quan a la seva cúpula directiva només hi ha un 5% de dones i segueixen cobrant menys del què cobra un home en el seu càrrec? De què serveix inventar-nos problemes lingüístics quan un diari tan important com l'alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung encara és capaç de veure les nostres ministres com a dones enlloc de com a professionals?

Això sí, posem el crit al cel quan algú, per practicitat, empra un mot 'no políticament correcte'. Com pot ser que siguem tan rucs que ens posem pals a les rodes alentint la comunicació diària i en canvi no ataquem el problema on realment fa mal? Tan pallussos podem arribar a ser?

Una (modesta) recomanació: Després d'aquest estirabot és difícil recomanar res. Però mira, ja que al principi mentava a La Segona Hora de RAC1, m'agradaria recomanar un enorme professional que porta moltes hores de ràdio fent-nos ho passar d'allò més bé amb aquest programa, anteriorment amb Minoria Absoluta i, encara avui dia, amb La Competència. A més a més és un d'aquells personatges que l'oient de peu de carrer passa per alt, però que té una importància fora del normal en aquestes propostes radiofòniques. Es tracta de Víctor Oller, el tècnic que va fer créixer el Minoria Absoluta i que ara ajuda a aixecar els exitosos programes pre-dinar de RAC1. Un 10.