Massa RAC1neixibles

Avui estic desenganyat,

No només avui, sinó tot l'estiu. Per la gent de la ràdio, l'estiu sempre ha sigut una època molt motivadora. Veure com les principals emissores foguegen joves professionals i futures estrelles, nous formats o, fins i tot, noves estructures programacionals és fantàstic. Llàstima que el 'nou' tòtem radiofònic hagi passat totalment de l'encant de la ràdio i s'hagi dedicat als refregits i al sosisme més absolut.

RAC1 ha apostat enguany per repetir-se. I molts direu: "ah, però això no ho fan tot l'any els caps de setmana?". Doncs sí, però ara s'han duplicat, durant les seves hores estrella (12 a 2) repetien i el cap de setmana tornaven a repetir. Dos per un, què més volem?

Doncs volem apostes, volem un gegant radiofònic de veritat, que no tingui por d'arriscar, d'equivocar-se i d'encertar, de tenir grans idees i de tenir grans fracassos. Una emissora de veritat.

Perquè veure la programació d'estiu de RAC1 era com veure un equip B, un succedani que no aportava res. Almenys entre setmana. El Món a RAC1 amb Núria Riquelme, que no deixa de ser una substituta que no ha tingut temps ni obligació d'aportar novetats (excepte seccions molt, molt fluixes com és normal si fitxes gent per un sol mes escàs). Els migdies millor ni recordar-los. I a partir de llavors pobres imitacions (posa-hi Tot és possible, Versió Càmping, Primer Toc o Tu Diràs). Potser no perquè fossin mals professionals, però com diu el Pep, no pots posar tot un equip nou i voler que no es noti.

Una llàstima, sincerament, una decepció veure que RAC1, una emissora que, com sabeu, aprecio i escolto molt sovint, segueix, tot i el seu lideratge i la seva qualitat durant la temporada regular, essent una ràdio pobre d'esperit.

Una (modesta) recomanació: Avui recomanaré un concepte, i seguint amb la ràdio: Podcast. Escoltar programes que no sols escoltar. Conèixer seccions que t'agafen en males hores o, sobretot, trobar cracks de la ràdio que no tenen estudis del sector, però que tenen química i molt per aportar. Gent que saben de què parlen, que es passen una hora o més parlant amb amics i ens ho empaqueten amb una careta i encara gràcies. Tota una lliçó de ràdio pura. Potser no de ràdio de qualitat, però sí d'honestedat i ganes.