On va aquesta gent?

Avui estic foteta,

Suposo que és un mecanisme d'higiene mental, deu ser millor prendre-s'ho amb filosofia. Ahir, tornant de la UPC vaig trobar-me altre cop l'embús de cada dia. Res greu, un embús d'aquells que et pares 3-4 cops en tota la ronda de dalt, però que en cap moment passes dels 40 km/h. Tots n'hem patit o en patim regularment.

El fort d'aquestes situacions és l'actitud d'algunes persones. Fins a tres cotxes em vaig trobar ahir, des de la sortida de Pedralbes fins a Terrassa, que es canviaven més de quatre vegades de carril sense avançar res. I això, senyors meus, posa de mala llet.

Posa de mala llet perquè veus algú estressat, algú que, tot i saber que si fa no fa cada carril està igual de ple, vol guanyar unes dècimes de segon, com si estéssim a Montmeló. Això sí, la major part de vegades veus que acabes per davant seu. I la millor solució va ser prendre-s'ho amb un cert humor, fins i tot riure's d'aquell beneit. No hi podem fer més.

Però la reflexió és clara: què ens està passant? Perquè es produeix aquest efecte al volant? Què els passa pel cap a aquesta gent que són incapaços d'estar-se quiets en un carril, evitant a la resta de conductors frenades i alguna que altra trompada tonta?

Alguns diran que portem massa estrès, però jo crec que és genètic. Estem fets per fer coses, no per perdre el temps al volant. La primera solució seria buscar alternatives a les vies més transitades, tot i que ahir ho vaig mirar bé i és impossible en alguns casos. La segona solució seria utilitzar el transport públic, tot i que Terrassa-Barcelona en tren siguin 22 euros per 10 viatges, més de 4 euros al dia si no et surt a compte passar-te al 50/30 perquè no fas tants viatges al mes ni tampoc surt tan més barat.


Bé, i la tercera opció seria canviar l'actitud de la raça humana... un pèl difícil no creieu?

Una (modesta) recomanació: Seguint amb això de prendre-s'ho amb filosofia, recomano molt un recurs que utilitzo per aquestes situacions. Un CD de cridar. És la gran solució per desestressar-se al volant. Engegar un compacte i cridar ben fort cantant alguna cançó potent. És igual si és el Master of Puppets de Metallica, el Shock Me de Kiss, el Pretty Woman de Roy Orbison o el Nada fue un error de Coti. L'important és cridar ben fort i, sobretot, no donar-li més importància del compte a aquell minut o mig minut de marge. Ja no ve d'això.