ARA toca un nou diari?

Avui estic... expectant,

Des de fa unes setmanes hem sabut que el panorama català comptarà, en breu, amb un nou diari escrit. Es titularà ARA i, sincerament, de moment poca cosa més sabem.

Per tant, i sense que serveixi de precedent, avui parlaré totalment a cegues. Ja sabeu que no és habitual, però crec que pot ser útil valorar l'aposta sense personalismes ni afinitats.

A dia d'avui sabem només que ARA comptarà amb la direcció de Carles Capdevila, una aposta sorprenent, però gens criticable veient els projectes que ha aixecat a pols aquest professional. També sabem que editaran el primer número el dia de les eleccions, una aposta relativament conservadora, ja que volen evitar que els polítics i la competència juguin amb ells, però també intel·ligent, ja que el doble salt mortal de treure un diari avui en dia no cal complicar-lo més intentant el triple salt mortal amb tirabuixó. No cal ser suicides tampoc.

A partir d'aquí sabem molt poc més. Algun nom en l'òrbita del diari que no sabem ben bé en què influirà en el nou mitjà, algun manifest de voluntats, que tampoc sabem si es durà a terme en la seva totalitat, etc.

Fins aquí tot sembla modèl·lic (sobretot la campanya de promoció pausada, online i segura que mereix una menció especial). El dubte ve de la llavor, l'inici. Catalunya té espai i ganes de tenir un nou diari? Sincerament no i sí.

Actualment Catalunya, i no és una excepció, no s'interessa excesivament per la premsa escrita. Per molt que estigui apagant-se una flama tan icònica com l'Avui, al canelobre de la premsa escrita catalana no sembla que hi hagi d'haver espai per a gaire més.

Això no vol dir que sigui impossible fer rendible un diari avui en dia. Només vol dir que no és una aposta fàcil, no és una aposta pensada exclusivament en euros. És una aposta on hi ha intervingut molt l'esperit periodístic i professional de molta gent. Per això, crec, molts dels noms en l'òrbita empresarial de l'ARA són de periodistes, més que d'inversors.

Evidentment, la fórmula per fer funcionar econòmicament l'ARA no la sé (sinó ja m'hauria forrat fa temps), però segur que passa per l'aposta multiplataforma que tan prediquen. També per la cerca de bons professionals i no només noms coneguts, així com per evitar la sobrepoblació actual de becaris, que no beneficia ni a la qualitat del diari ni tampoc a la formació d'aquests joves professionals.

I, sobretot, el futur econòmic d'un nou diari passa per 'robar' lectors a d'altres mitjans escrits que sembla que comencen a navegar, i ho fan en un mar tan mogut com el de la premsa catalana actual, amb un Avui que ja comença a dir adéu, amb El Punt que no s'ha trobat còmode amb l'etiqueta de diari comarcal i, perquè no dir-ho, amb una Vanguardia que no s'ha decidit a fer l'aposta pel català. Per cert, segurament no ho ha fet perquè els números del Periódico són públics i tots sabem què va passar amb l'edició en català.

Per tant, i, repeteixo, encara parlant a cegues, ARA és un projecte que sembla ben pensat, que s'està comunicant magníficament bé, però que té davant seu un panorama extremadament complicat. Sigui com sigui, esperem que tot això serveixi per millorar o per completar el nostre espectre mediàtic.

Una (modesta) recomanació: Com cada dia, avui toca recomanar alguna cosa. Els que em segueixen per Twitter ja en deuen estar farts d'aquesta recomanació, però pels que encara no m'heu sentit dir-ho: Tenir un mòbil HTC amb sistema Android és meravellós. Sona molt pedant i molt tecnòfil, però a mi em va sortir molt barat, i estar tot el dia connectat al blog i al mail, poder twitejar qualsevol cosa, actualitzar l'estat del Facebook és molt motivador. A més a més, el sistema Android (sistema Google per alguns) és totalment lliure i la major part de programes són gratuits, de manera que tens mil i una aplicacions, des de tonteries enormes per riure amb els amics fins a programets que fan exactament el què necessites, per estrany que sigui. Una manera d'estar, sempre, rodejat de gent, per molt que estiguis sol al tren. Avís important: enganxa.