Suposo que el primer que hauré de fer és presentar el blog i a mi mateix, el primer perquè sinó no seguirieu llegint (tampoc sé si ho fareu així...) i el segon per honestedat.
Aquest blog (weblog, bloc, bitàcora, diari personal... no siguem puristes) simplement l'obro amb la intenció d'obligar-me a verbalitzar aquestes reflexions que tots fem al llarg del dia i a les que a la nit, amb la mandra i el llençol aferrat, ens penedim de no haver dedicat més temps.
El tipus de reflexions, com tots suposareu (pel títol i perquè sou gent de món) vindran principalment del moviment dels mitjans, però també de les experiències que es creuen pel meu camí. Sóc, i amb això m'intentaré definir, un periodista i persona. Ni més, ni menys.
Poc?... sí, però és el què hi ha, no demaneu més.
De moment aquest bloc queda inaugurat avui en secret. El dia que cregui que el podré actualitzar com es mereix, ja us ho faré saber perquè li pogueu dedicar aquells minuts de la vostra vida que, com tots, teniu i no aprofiteu mai.
Ara per ara, només vull deixar-vos amb una recomanació: Baba O'Riley, dels The Who.
I demà serà un altre dia.
