Fa una dècada, quan vaig començar a estudiar la carrera, els periodistes eren gent respectada. N'hi havia de tendenciosos i de seriosos, de idealistes i de pràctics, però en general se'ls respectava. Si un es volia informar llegia un diari, escoltava la ràdio o posava un informatiu a la tele. Ja no és així.
Segons un estudi de You Gov realitzat per a Prospect Magazine, del 2003 a avui la confiança en els periodistes ha caigut estrepitosament. Les dades es basen en el mercat anglès, però em sembla que no m'equivoco si dic que per aquí les coses no són molt diferents:
Em costa afinar en la resposta del perquè. Si les dades fossin exclusivament espanyoles optaria per una mercantilització excessiva del mercat informatiu. Televisions, ràdios i diaris massa vinculats a un o altre sector socio-polític que acaben erosionant la nostra credibilitat com a col·lectiu. Però suposo que la situació no té perquè ser la mateixa a Anglaterra.
L'altra opció és donar-li les culpes a Internet. És el més habitual, ja que és l'únic fenomen global. Podríem dir allò de 'clar, amb Internet, els bloggers i tot això ningú ens vol fotre cas'. Però no és així. El què baixa no és el consum dels mitjans, sinó la seva credibilitat.
La raó més fefaent que se m'acudeix té a veure amb Internet, però rau més en la democratització de les fonts informatives. Internet i, sobretot, les xarxes socials, han permès un augment enorme de l'accés a fonts informatives reals i extremadament localitzades o tematitzades. Això ha fet que quan passa una catàstrofe gran o petita el més provable és que la primera informació la rebem per Twitter o que quan volem una crítica d'una pel·lícula el primer que fem és visitar a un blogger reconegut i assimilable.
Per tant, si tothom té accés a fonts específiques o temàtiques especialitzades, on queda el periodisme? Gran pregunta. Per alguns, m'hi incloc, el periodisme s'ha de saber adaptar i ser capaç d'aportar alguna cosa més: professionalitat i capacitat de gestió de la informació. Un periodista no només ha de ser algú que hi entengui del tema que tracta, ja que a Internet sempre hi ha algú que en sap més que tu, un periodista ha de ser algú que sàpiga fer de gestor de la informació i que sàpiga transportar-la dels experts al públic, atorgant-li credibilitat i fent-la digerible.
El què és evident és que ja s'està acabant l'època en que els periodistes decidien què interessava a la gent o què havia de pensar el poble. Ara, altre cop, els periodistes haurem de buscar la informació que la gent realment vol tenir.
Dades vistes a: Clases de Periodismo d'Esther Vargas
Una (modesta) recomanació: Bé, avui això de 'modesta' sobrarà, perquè tornem a l'autobombo. Com heu pogut comprovar el blog ha canviat els dies d'actualització. A partir d'avui s'actualitzarà, habitualment, els dimarts i dijous. Això es deu a que la meva atenció l'haig de centrar en l'altre blog personal, centrat en televisió: Tele Discreta, que està funcionant molt bé a nivell d'audiències. I que és la meva recomanació d'avui. Igualment, aquest blog no es pararà, i menys [Segueix Mode Autobombo: ON] ara que el 3cat24.cat l'ha recomanat com a blog en català del dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada