Penso, llavors existeixo?

Avui estic motivat,

En l'exercici diari de la professió periodística, sovint no tenim temps de parar-nos a pensar. Treballem per un diari, una ràdio, una televisió, un portal d'Internet o en el sector privat, el dia a dia, com en la major part de professions, se'ns menja el temps de reflexió.

Però resulta que, de tant en tant, algú organitza una trobada, un punt d'intercanvi d'experiències que et permet no només escoltar reflexions de companys, sinó, sobretot, parar-te un moment a pensar què fas i com fer-ho millor.

Això és el què va passar ahir al sopar-tertúlia del Gremi de Periodistes de Sabadell. Una trobada a Can Tonada que a la vintena d'assistents ens va permetre uns minuts de pensar i comentar la nostra feina diària. A més a més, en aquesta edició vam comptar amb Josep Ramon Giménez, portaveu de Barcelona Acció Solidària, com a 'convidat'. Si se'n pot dir així.

Ho poso en dubte perquè, tot i aportar inicialment una reflexió més preparada i més extensa que la resta, el 'convidat' va passar a ser un més durant la major part de la trobada. Afavorint així una tertúlia més directa, menys encorsetada. Menys pomposa fins i tot. Perquè reflexionar sobre la professió sona molt diví, però la realitat és que només érem uns companys parlant de feina. Així de senzill.

I és que una de les virtuts que es busquen amb aquestes trobades és la horitzontalitat. L'objectiu és que es generi una xerrada de tu a tu, tothom al mateix nivell.

Perquè en realitat, i ho vam comentar fent una copa després del sopar, per molt que alguns no ho sàpiguen, no és més savi el que sap molt, sinó el que sap escoltar a qui en sap més.