Crec que per dedicar-nos a la nostra professió hem de ser actius mentalment. Un periodista no està fet per una feina mecànica i rutinària. En la naturalesa de qualsevol periodista hi ha d'haver ambició, però no ambició per pujar en l'escala laboral, sinó ambició per fer coses noves.
Avui en dia hi ha molta gent que es dedica a 'cobrir l'expedient' com es diu vulgarment. Reconec que, de vegades, caiem en el funcionariat més malentès degut a les presses i el poc temps per l'elaboració i, sobretot, la reflexió de les noticies, articles o notes de premsa que preparem. En molts casos és una explicació raonable: tinc 3 hores i tinc 3 pàgines per redactar, això surt a hora per pàgina. Matemàtica pura.
El problema és que un periodista no està fet per això. Un periodista de veritat, de casta, vol més. Ha de voler més. Ha d'intentar complementar aquella informació amb una fotografia millor, ha de demanar al seu cap fer un infogràfic, ha d'insistir perquè es publiqui a la web i s'actualitzi amb ella el Twitter... Ha de créixer, ha de ser actiu i evolucionar. Fer coses diferents.
Precisament ara, amb el gran impuls de les noves tecnologies i, per fi, la comprensió per part de gairebé tots els mitjans que són necessàries, és quan hauríem d'estar tots il·lusionats i motivats. No cal que confiem en que aquest concepte tan trillat de 'web 2.0' modificarà el periodisme per sempre, els bons periodistes simplement hauríem de voler-ho provar, ni que només fos per conèixer.
Paral·lelament, crec que va en la nostra naturalesa generar tasques, feines o projectes paral·lels a la nostra feina habitual. Aquests complements ens permeten mantenir-nos frescos i actius, ens permeten estar sempre activats i evolucionar. Un periodista de raça si s'atura està acabat.
Una (
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada