Som internacionals els catalans?

Avui estic curiós,

De vegades tens el dia curiós o, barbarísticament parlant, 'preguntón'. Quan et ve de gust posar-ho tot en dubte et separes de la realitat i la mires com si estés molt lluny, com si fos nova. Fa dies que em passa, sobretot des que divendres va endegar el projecte de la Catalan News Agency, l'Agència Catalana de Noticies (ACN) en anglès i amb vocació internacional.

Cal tenir en compte que els catalans, suposo que degut a la nostra mala fama i poca connexió amb els espanyols, tenim la necessitat i tradició d'internacionalitzar-nos. Tenim una certa idolatria cap als que s'han donat a conèixer fora de les nostres fronteres (en molts casos amb raó) i als que es queden aquí els demanem que marxin o els fem de menys perquè no ho fan.

Mirant-ho de lluny, el dubte és si és necessària aquesta internacionalització i si és real. No em poso en temes polítics ni en ambaixades ni coses d'aquestes. Sinó simplement a peu de carrer. Mereixem ser sempre internacionals? 

Doncs en alguns moments penso que no, penso que pequem de papanatisme, ja que som -només- set milions en una població mundial de prop de set mil milions. Una mil·lèsima part ha d'estar sempre present i sempre destacant en el panorama general? No sembla que hagi de ser així.

Però altres cops mires, per exemple, les noticies que destaquen a la CNA i veus cuiners internacionals reconeguts, veus conferències d'envergadura, veus festivals culturals dins i fora de Catalunya amb presència catalana no només en participació, sinó en temàtica i te n'adones que no som una potència mundial, però sí que tenim un cert paper transversal que mereix ser destacat.

Per tant, i per resumir, espero que la nova CNA sigui capaç d'aportar continguts realment destacables a nivell internacional, que no caigui en el típic 'posem el què sigui, però posem alguna cosa' i que sigui capaç de mantenir el criteri. I, sobretot, espero que la resta de catalans siguem capaços de mantenir i augmentar la nostra presència internacional amb sentit, sense forçar-la, simplement mereixent-la.

Una (modesta) recomanació: Bé, avui ho tinc fàcil. Podria recomanar la CNA, però crec que és tonteria fer-ho en un blog en català. També podria recomanar l'ACN, però haig de reconèixer que no en sóc gaire fan, ja que crec que fan una gran feina en l'àmbit local (tot i disposar de massa pocs recursos), però una feina poc contundent en l'àmbit nacional. Per tant optaré per recomanar un dels blogaires més seguits de Catalunya, en Saül Gordillo, precisament director de l'ACN, i que sol parlar amb sentit de temes vinculats al món del periodisme principalment. Això sí, últimament s'excedeix en l'autobombo. Però, què coi, ho fem tots quan creiem en els nostres projectes, no?