Avui estic deprimit,
Som molts els que portem anys lluitant per exercir la nostra professió amb rigor, amb ètica, amb ganes i, sobretot, amb un sou digne, però resulta que molt pocs ho aconseguim. Últimament es parla de com s'ha de reciclar el periodista per actualitzar-se i tenir menys difícil el seu futur. Molts parlen dels Community Manager, de l'adaptació als mitjans digitals, del periodisme ciutadà, però veient les xifres d'acomiadaments de periodistes en els últims anys em sembla que el proper Màster en Periodisme hauria de ser el Màster en Fer Cantonades.
I és que fa temps que ho diem, però ara han sortit noves xifres sobre la quantitat de periodistes acomiadats dels quatre principals diaris escrits d'Espanya. Entre El País, El Mundo, l'ABC i La Razón han suprimit més de 900 llocs de treball dels 2003 al 2009. Estem parlant de només set anys. I si es fa una simple regla de tres, sabent el total de treballadors l'any 2003 ens surt que en aquest temps els quatre principals diaris espanyols han retallat un 40% la seva plantilla.
Podriem entrar a parlar de percentatges individuals (El País un 43%, El Mundo un 35%...), però això és el de menys. Del què vull parlar no és de quin diari va pitjor, sinó de quin futur ens espera als periodistes, que veiem que any a any es perden cents de llocs de treball i, alhora, les universitats vomiten cents d'estudiants ansiosos per dedicar-se a la professió. No sóc matemàtic, però està clar que els números no surten.
En una situació així el què acaba passant és que amb l'alta oferta i la baixa demanda els sous es converteixen en mínims i les hores, en màximes, com explicava la presidenta de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), Elsa González Díaz, a Periodista Digital.
I el pitjor és que això és un peix que es mossega la cua. El mitjà (tingui el suport que tingui, premsa, ràdio, televisió o Internet) inverteix menys en personal. Per tant el personal o té menys nivell o fa més feina o es sent explotat. Estiguem en la situació que estiguem això repercuteix en el resultat final i aquesta baixada de la qualitat del resultat final implica un descens en els ingressos del mitjà. I tornem a començar.
Senyors, o s'arregla aviat tot el sector o ens esperen temps molt durs. I això que no he parlat encara dels periodistes de font. Millor ho deixem per un post proper, que no em vull deprimir més.
Una (modesta) recomanació: Difícil avui recomanar res. Evidentment la solució fàcil seria recomanar bons professionals, que encara en queden. Gent que, tot i les adversitats, per molt poc que cobrin i moltes hores que facin segueixen treballant per donar el millor resultat dia a dia. I aquesta serà la meva única recomanació. Seguir tenint esperança que la professionalitat d'alguns serveixi per invertir la dinàmica negativa del sector. Si una plantilla aconsegueix reflotar, tot i les adversitats, el seu mitjà aquest, espero, els sabrà reconèixer el mèrit. Ni que sigui contractant a més gent per accelerar la dinàmica positiva (reduïnt el pes de la plantilla anterior i així beneficiant una feina més professional). L'esperança és l'últim que es perd diuen.
4 comentaris:
Entenc el teu positivisme i és molt bo, també en sóc molt, però el sector empresarial no funciona així. Si posem que 6 periodistes, aconsegueixen fer un diari de bona qualitat fent més hores i cobrant un sou miserable. L'empresari per què haurà de contractar a ningú més, si els que té ja li ho fan ? (i tal com està la situació economica, encara els pot collar més, i aquests no marxaran perquè saben que no hi ha feina a altres llocs (de periodista))
La solució del problema no rau en ells (ells sempre miren la pela) sinó en el que has comentat abans, la reducció de plantilla i la gran quantitat de nous periodistes que hi ha. Si a això hi sumem la desunió de la professió, les ganes de triunfar dels nous (totalment legitima, tots hem començat així) a baix preu, acabem tenint el resultat actual.
I tornem a començar amb el peix que es mossega la cua, poc professional, poc pressupost, baix resultat, lector (o consumidor!) descontent que ja no compra (i si a sobre estem en la situació economica actual s'ho pensa dues vegades).
Bé deixo de fotre't la tabarra. T'he trobat a traves del GPS de l'última trobada a la qual no vaig poder venir. A veure si coincidim a la pròxima.
Un plaer.
David
Hola David,
Estic d'acord amb tu. I crec que la teva 'tabarra' com dius és paral·lela al post.
I l'element positivista és, simplement, una forma d'evitar que els lectors agafin un disc de Radiohead, una gilette i facin alguna barbaritat ;)
La situació està fatal i en som tots conscients. Ara, si no tenim alguna esperança hauriem de començar a assajar frases com "hola chato, estudias o trabajas" o "completo 30, francés 20". I jo amb el meu cos no m'ho puc permetre.
jeje tens raó. Jo (com a bon positivista que també sóc) crec que la solució està en els mitjans, però no pas en els actuals, o aquests canvien, o se n'han de crear de nous, canviant el concepte, creant un producte de qualitat, que la gent el valori, i segurament més especialitzat. El format ja veurem si és en paper o digital...
Crec que és un problema de model de negoci. En cap punt de l'escala empresarial del mitjà prima la qualitat. Ni els lectors l'aprecien, ni la direcció l'aprecia, ni els càrrecs mitjos l'aprecien.
Així és evident que no anem enlloc.
Publica un comentari a l'entrada