Youtube no és Déu

Avui estic repetitiu,

En sóc conscient, avui em repetiré. Aquesta no era la meva intenció, però just aixecar-me al matí, anant cap a treballar, la realitat m'ha etzibat la plantufada del dia a la cara i m'ha obligat a repetir-me.
Com ja sabeu, aquest cap de setmana els protagonistes de l'actualitat groga han sigut el populista Chávez y l'obligatori Rei d'Espanya, Juan Carlos I. Evidentment, aquest era un dels temes obligats de tocar a tots els repassos informatius de primera hora del matí a les principals emissores catalanes. Decepcionant en molts casos. Per posar un exemple, veuem com RAC1 i Catalunya Ràdio es segueixen assemblant com un ou a una castanya... la castanya és RAC1.
No entenc com Jordi Basté (El Món a RAC1) ha de centrar el seu repàs a la picabaralla Chávez-Rei en les dades dels videos més visitats de Youtube. Tots sabem que el potencial dels serveis informatius de RAC1 és més que dèbil, però no podem jugar a ser el què no som.
L'exemple contrari era el de Catalunya Ràdio, amb en Bassas jugant a fet i amagar amb la realitat (amb el bon sentit, no deia el que no tenia, però intentava proposar novetats fiables). Ell no coneixia perfectament el què, el com ni, és clar, el perquè, però intentava buscar fets noticiables dins el macro-tema. La primera opció han sigut les declaracions d'implicats i col·laterals, poc rellevants, però almenys objectives i noticiables relativament. Per segon plat, el fort, el més cuinat, en Bassas ens ha preparat un parell de reflexions més que fonamentades. En Martí Anglada i la María Angels Alcazar han sigut capaços de trobar punts interessants i rellevants dins el fet en si. Per exemple, que en Juan Carlos I no havia de ser a aquesta trobada, ja que no és cap executiu en cap àmbit, com la reina mare no va a les trobades de la CommonWealth. O que el rei va 'demanar' permís a Zapatero per aixecar-se explicant que ja venia carregat d'abans. En el primer cas, un fet més interessant, en el segon cas un punt més 'amarillista', però en ambdós casos una reflexió més enllà de dir. "Ui, que important que és això perquè surt al Yutup!".
I jo em pregunto: Per què si la gent de RAC1 no aposta per la informació segueix intentant informar? Per què no ens traiem la màscara i apostem per ser el què som? Jo sóc oient més que habitual d'aquesta ràdio, perquè la gent del Minoria Absoluta són uns cracks i perquè m'agrada el tractament de la informació esportiva. Per què hem d'aguantar que ens embrutin la programació amb propostes sense fonaments? M'agrada en Basté, però si el què té és gent que comenta els fets, gent que treballa per buscar temes divertits-interessants i entrevistes, per què segueix omplint la primera hora amb pseudo-noticies forçades?
I dic que em repeteixo perquè tota aquesta parauleria (feia dies que no escribia i tinc mono) porta a dues conclusions: 1) Les noves tecnologies s'utilitzen massa com a noticia en si i no com a via per obtenir-les/difondre-les i 2) La informació pura està sobrevalorada, gairebé necessitada, i sembla que si no 'apostes' per la informació no ets professional. Malament anem.

La (modesta) recomanació: Un altre cop serem minoritaris, però almenys ajudarà a 'relaxar' el post d'avui, que és molt dens. Des de fa un temps els antics 'videoaficionats' a les consoles s'estan fent grans. Ens estem fent grans. Per tant, com que la gent de Sony són intel·ligents, han tret al mercat noves vies de captació d'aquest públic 'envellit'. Entre elles m'agradaria destacar una de les propostes més divertides, sobretot en grup. És la més vella, s'anomena SingStar i és un perifèric per a la videoconsola que consta de dos micròfons. El joc (i les seves múltiples reedicions amb gèneres diferents) capta la teva veu cantant i segons el grau de semblança amb la cançó original et puntua. Així de fàcil. En diverses edicions, com dic, proposen tot tipus de temes, des de Creep de Radiohead fins a YMCA de Village People o Preetty Woman de Roy Orbison. Per jugar en grup, sobretot després d'un bon sopar amb cafè i copes, és una proposta divertida, desenfadada i, per damunt de tot, variada, ja que hi ha la opció de jugar en dos grups de fins a quatre jugadors cadascun i la consola (PlayStation 2 inicialment) proposa temes diferents amb proves diferents. Genial per riure amb els amics i estalviar-se l'excessiu volum de les discoteques.