Si hem de ser justos...

Avui estic honest,

Els que em coneixeu (ja sigui personalment o a través del Blog) sabeu que amb els temes religiosos sóc més aviat dur. La posició de l'Església davant de temes com l'holocaust nazi, els abusos sexuals a infants per part dels seus membres o el preservatiu, ens obliga sovint a carregar amb tot el què tenim a l'abast contra aquest ens. A Espanya, a més a més, l'Església té un fort pes ideològic en política, y especialment en l'àmbit del nacionalisme, cosa que encara la col·loca més sovint enmig de les batalles mediàtiques.
Però, si haig de ser honest, avui toca felicitar a un dels seus membres amb més pes mediàtic, i no em refereixo a Jiménez Losantos, sinó al president de la Conferència Episcopal Espanyola, que ahir es va sortir del guió marcat i va començar a apuntar cap a la possibilitat de demanar perdó per 'actuacions concretes', fent referència a l'etapa de la Guerra Civil. Ricardo Blázquez, bisbe de Bilbao, va estar més que moderat, fins i tot podem dir-li que es va quedar curt al no especificar i concretar quins són els fets, però si ens tenim per persones justes hem de ser-ho sempre, no només quan els nostres rivals ideològics l'espifien, per molt que sigui l'habitual.
Alguns tertulians i opinadors apunten a una moderació parcial de les posicions de l'Església espanyola de cara a les eleccions a les corts. No ho descarto, però fins que no es demostri que el gest és només de cara a la galeria hem de ser justos i celebrar el pas. Això sí, també hem de demanar que, ni que sigui poc a poc, es vagi avançant cap a una millor digestió tan de la Guerra Civil com de l'època franquista, quan es van cometre molts errors per tots costats, però fent l'estruç i amagant el cap sota terra només aconseguirem que ens entri sorra als ulls i ens piqui 'por los tiempos de los tiempos'. Aimem.

La (modesta) recomanació: Seguint amb la reflexió més etèria, avui tornaré a fer una recomanació metafísica-anímica-psicotròpica, però ja sabeu que només són propostes, cadascú que faci el què vulgui.
Amb el temps he anat comprovant que allò que es diu és veritat: la vida no és més que un mirall. La forma de demostrar-ho és més que fàcil, només cal que us lleveu al matí i, passi el què passi, creure que aquest serà el millor dia de la vostra vida. És més, no cal ni fer això, només cal pensar que és 'un bon dia'. Amb això n'hi ha prou. Si realment ho feu, notareu que el dia és molt millor. I sinó, sabeu segur que no serà pitjor, que ja és molt, tu.