Avui estic apatitzat,
Que consti que he dit apatitzat, que no apàtic. Tendeixo a ser una persona moguda, ja sabeu que després d'uns dies de no escriure (caps de setmana normalment) us engego unes parrafades de campionat, però avui no sé què dir. Podria parlar del Rei... ah, no, que ja cansa. Podria parlar de Rodalies... ah, no, que ja ho he fet... i també cansa.
Resulta que de les noticies del dia, de les de primera pàgina, no n'hi ha ni una que sigui mínimament nova. Per tant, com diu la dita, no trenquis el silenci si no tens res més interessant per dir.
La (modesta) recomanació: És una de les difícils. Automillorar-se el dia. Segurament més que difícil hauria de dir que és impossible, però s'ha d'intentar no? Cadascú té la seva recepta meravellosa per aconseguir-ho, però normalment la música ajuda. Recomano totalment fer l'esforç, perquè segur que val la pena. Proveu, cada matí, de plantejar-vos arreglar el dia. Una opció bona és posar un disc d'acudits de l'Eugenio, però entenc que no serveix per a tothom. Una altra opció és fer una progressió de músiques que ens posin les piles. Jo opto per començar amb un tema lent però esperançador, un blues diferent tipus Sittin' on the Dock of the Bay. Després podriem passar a un tema d'aquells que els costa començar, però que al final sembla que t'atorguin una força sobrehumana que impulsa els teus peus un pas més endavant, alguna cosa com la ja recomanada Baba O'Riley dels mai prou valorats The Who. A partir d'aquí només falta la cirereta del pastís, que cadascú sap la seva. Ha de ser LA cançó que us activa del tot, la que us fa bullir la sang i que us ve de gust cridar com a bojos corrent pel carrer (si us serveix, per mi serien coses com Born to Run d'en Bruce Springsteen, Great Balls of Fire de Jerry Lee Lewis o Shook me all night long d'AC/DC).
Això sí, si necessiteu alguna cosa més profunda que la música us recomano que correu a comprar el recopilatori en directe de Bruce Springsteen Live 1975/85 i poseu l'speech previ a The River, que fa un repàs a la tensa relació que tenia ell amb el seu pare i com l'exèrcit amb la seva mania de reclutar gent va demostrar-li que a la vida només les situacions límit demostren qui som. Impactant, sensible i, sobretot, explicat de cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada