L'escala de valors

Avui estic reafirmat,

Fa temps que amb diversos companys comentavem el 'problema dels pisos'. Més que temps, anys. Durant massa anys els joves hem vengut això que amb els sous i l'oferta és impossible independitzar-se, que la vivenda només és pels rics i tot aquest rollo. Mai hi he estat d'acord.
Ahir La Vanguardia em va donar parcialment la raó. Segons dades de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona la taxa de joves emancipats (de 18 a 24 anys) és més que el doble que l'any 2000, passant del 4,7% al 10,6%. Per tant, i per molt que sigui impopular, emancipar-se, independitzar-se, no és tan impossible com molts volen fer creure (i alguns fins i tot es creuen). És veritat que 'la cosa' està difícil, també és veritat que en alguns casos concrets està més que difícil, però també és veritat que l'escala de valors marca les teves possibilitats. Que ningú es cregui que hipotecar-se de per vida és una gran solució, però 'quien algo quiere algo le cuesta'. També s'ha de puntualitzar que si un vol anar de discoteca divendres, dissabte i algun dijous, amb el previ sopar-copes, si un vol tenir aquell cotxe que sembla que porti incorporada una escultural fèmina al seient del copilot o si un vol tenir un mòbil d'última generació que només li falta fer ous ferrats, és impossible pagar-se un pis. Evidentment. Però les dades demostren que, tot i que està complicat, qui vol emancipar-se té possibilitats per fer-ho. Això sí, ara tampoc cal carregar contra la gent que no vol independitzar-se, però com diria més d'un, 'qui vol, pot'.

La (modesta) recomanació: Avui seré breu, però posaré deures a qui en vulgui fer. És una de les accions més simples que hi ha, però un dels resultats més espectaculars i plaents que m'he trobat mai. Avui, un cop estigueu estirats al llit i amb el llum tancat, feu un petit exercici de memòria, recordeu la sensació que heu tingut a primera hora del matí, quan el despertador sonava i el cos us reclamava dormir més.
Normalment cometem un greu error de creure'ns futuròlegs a l'anar a dormir. Pensem 'ufff, quina hora és! Demà segur que tinc son', quan en realitat guanyem qualitat de vida si pensem 'ara puc recuperar allò que al matí m'ha faltat'.
De veritat, proveu-ho aquesta nit i veureu com aneu a dormir molt millor. Si no és així us torno els diners.