Avui estic decepcionat, tu
Un cap de setmana d'aquells que fan por. Obrir un telenoticies veient la gent amb el braç a l'aire i l'aixella al vent recordant temps pretèrits. Sentir a una ministra parafrasejant una cantant infantil. Veure en Rajoy dient que l'espanyol s'està perdent. Patir els actes de guerrilla urbana de joves manifestants anti-feixistes... Això fa mal.
No sé si encara quedava algú amb esperances, però el món s'esforça en fer-nos-les perdre. Polítics no en queda ni un que soni creible (Zapatero parlant de la gran ministra Álvarez i Rajoy criticant la imposibilitat d'aprendre castellà, amb en Saura que no sap si treure els mossos o només posar-los per fer bonic) i la gent fa molt temps que decepciona (els 'pacifistes' tirant tanques contra la policia i els altres amb el braç enlaire, no fos que se'ls deixés d'airejar l''alerón'). Fa molt temps que algú (teòricament Mafalda, cosa que és falsa) va encertar al clau: 'Pareu el món, que baixo'.
La (modesta) recomanació: Evidentment, en dies així només ens queda l'humor. El 'desefado' que en diuen els espanyols (perquè després diguin que no dominem la llengua de Cervantes). Aquest divendres la gent del Minoria Absoluta de RAC1 van convidar en Quim Monzó per parlar del seu nou llibre (Mil cretins, Quaderns Crema), sabent que aquest home és capaç de fer explotar el programa més ben guionitzat (que no és el cas tampoc). Només dir-vos que van començar parlant del seu discurs a Frankfurt (Fira del Llibre) i en Monzó va derivar sense que ningú el pogués parar la conversa cap a la seva primera garaiola (gallarda, manola, solitari, cinc contra ú, afinada de flautí o palla pels més vulgars). Un crack dels que convides per pasar-t'ho bé i no et decepcionen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada