9/11/07

Dos i dos sempre fan quatre

Avui estic esperançat,

Després de molts anys d'aguantar la sempiterna humilitat catalana, la mania de no voler molestar, sembla que estem començant a posar-nos seriosos. Fa molt que sabem que de cada 100 euros que surten de la nostra butxaca en tornen molts menys. Aquí voldria ser just i no passar-me. Donar més del què reps no és dolent, és ser generós, però veient les opinions que destila l'Espanya habitual sembla que sí que rebem... sobretot per darrere.
O una cosa o l'altra. O ets un egoista que t'ho quedes tot per tu, per tant aguantes que pel carrer et senyalin els nens amb el dit dient 'mira aquell, l'egoista, l'avar...' i bla, bla, bla; o dones part del què tens perquè la resta de gent pugui tirar endavant. Però el què no pot ser és que donguem diners i només aconseguim que en donguin pel... bé, no cauré en la broma fàcil.
Amb les declaracions de Joan Rossell, president de Foment, per fi ens espolsem la nostra por de dir les coses tal com són. No estic d'acord en pagar menys, però encara estic menys d'acord en haver d'aguantar que em diguin lladre quan a Madrid s'inverteix un 28% més que a Catalunya per part de l'estat.
Ja sabeu que miro de controlar les opinions en aquest blog i apostar per la reflexió, però no sé encara quin problema hi ha en posar les coses clares. Balances fiscals públiques i ja està, així de fàcil. No estem en l'època de la llibertat d'informació? O això no afecta als diners?

La (modesta) recomanació: Fa bastantes setmanes que per diverses raons no podia veure el gran Polònia de TV3. Ahir em vaig emportar una grata sorpresa (que no vol dir que piqués...) al veure la nova imitació que la magnífica Agnès Busquets clava de la ministra Magdalena Álvarez. La veu, exacta, els movimients relativament similars i un guió més que correcte em van fer riure una bona estona, i això s'agraeix. D'altra banda, obrint les portes al meu pessimisme crònic: Perquè no puc recordar cap altra dona que faci imitacions bones? És que la única que sap imitar en tota la història de la televisió és Agnès Busquets?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No se qui va dir que Catalunya començaria a reaccionar quan els empresaris suesin sang.

Sembla que comença a ser així perquè, no ens enganyem, Rossell no és independentista però sap molt bé el que s'hi juga...

Pd. L'Agnés Busquets està molt bé. Però no ens oblidem de la Mireia Portas! De fet diria, sense haver-la vist que la Magda deu ser la Portas...

Arnau Domínguez ha dit...

Hola Flipinho,

Primer de tot gràcies per col·laborar en aquest Blog. Segon, tens raó, la imitació és de la Portas, una altra crack d'aquest sector.

Atentament,

Arnau