I crèiem que era impossible

Avui estic preocupat,

Un dia de cada, i avui toca estar tocat. Veure les portades dels diaris aquest matí feia por, tot i que molts ho haguem passat per alt. La situació d'extrema tensió i violència a París, per molt que ja vista, no hauria de passar-nos tan per alt. I no em refereixo a lectures polítiques, que en fem moltes (sobretot jugant amb això que Sarkozy era llavors el ministre d'Interior i tota la pesca). Em refereixo a que veure com un grup tan nombrós de ciutadans s'aixeca en armes (i ho dic així de clar, en armes, perquè van armats) és molt preocupant.
Amb això no dic que no hi hagi un fet més preocupant, que és la causa de tot això, la raó, que és la culpable real del fet, però el fet en si em fa por que sigui més perillós del què creiem. Em fa por que d'aquí un temps, quan veiem que la violència a França es fa reina i senyora de la nit, quan ens adonem que hi ha més violents que policies, ja serà massa tard. Segur que hi ha solucions, segur que són complexes i per ambdós costats (l'estat i els nous ciutadans, l'acollidor i l'acollit), però si no s'hi posa mà, potser arribem a una situació inimaginable.
Algú pensava que un poble sencer es pogués aixecar en armes i prendre el poder al propi govern abans de casos com el rus? Algú pensava que fos possible que un parell de bojos s'estimbéssin contra les Torres Bessones en directe a primera hora del matí? Algú pensava que fos possible a ple segle XX que es fes ús de la bomba atòmica? Hi ha mil exemples de fets que abans de passar semblen no poder existir i després sembla que hagin existit sempre. Un cop passa això només podem dir: 'Mira, i crèiem que era impossible...'.

La (modesta) recomanació: Entenc que molts creureu que he sigut extremadament negatiu, però millor prevenir que curar. Per arreglar-ho, i com que he fet totes les recomanacions que tenia pendents, sobretot les més humorístiques, us recomano, modestament, escoltar demà dimecres a les 21.00 el programa Hotel Moebius, de Matadepera Ràdio (107.1), que us intentarà fer sentir millor. Ja sabeu que no ho havia fet fins ara, però què coi, que només és una recomanació, cadascú farà el què voldrà.