Podem ser lliures?

Avui estic liat,

I no em refereixo a un excés de feina, almenys no més de l'habitual, sinó mentalment. Un dels casos més interessants que ens va tocar empassar ahir dels mitjans va ser el de la conferència de David Duke, autor del llibre Supremacismo judío i exmembre del Ku Klux Klan. Sembla impossible que avui en dia encara quedi gent amb tan odi cap a un grup ètnic, però és així, i el dubte m'ha entrat al pensar si aquesta conferència de presentació d'un llibre antisemita s'havia de prohibir o no.
Molta gent, potser amb raó, han posat el crit al cel perquè creuen que no es pot permetre que algú faci apologia de la xenofòbia. I legalment així es busca, però l'Estat, la legislació, han de prohibir a algú expressar les seves idees lliurement? Hem de posar límits a la llibertat d'expressió? Avui, dinant, un amic m'ha comentat que hi ha coses tan grosses que no es poden dir en públic, i no dic que no, però això és posar límits a la tan preuada (i històricament difícil d'aconseguir) llibertat d'expressió.
D'altra banda, a mi em fa molt mal pensar que hi haurà tot de gent escoltant a un home dir que els jueus són el problema del món. Segurament la pregunta va més per aquesta darrera via: el problema greu no és que un home pensi una bestiesa tan gran, el problema és que n'hi ha molts més darrere. Tampoc una multitud, però n'hi ha.
La resposta a la pregunta, curiosament, l'he trobat també (i seré un pèl demagògic amb l'explicació) al diari d'avui. Catalunya està a la cua d'Europa en qualitat educativa. Parlant a nivell global, alhora, el nivell educatiu de l'ésser humà l'any 2007 no és gens esperançador, i aquesta pot ser la resposta a la diatriba sobre la llibertat d'expressió. Si tinguéssim capacitat suficient per valorar objectivament les idees que se'ns exposen no faria falta limitar la llibertat d'expressió. El problema és que n'hi ha alguns, i seré dur, que són tan burros que es deixen convèncer per la capacitat oratòria d'un descerebrat, per la demagògia fàcil d'un boig, i s'ho creuen.
Si no tenim les armes intel·lectuals per lluitar contra els arguments fal·laços d'un demagog donem ales a limitar la llibertat d'expressió. No és un problema de llibertats, és un problema de capacitats.

La (modesta) recomanació: Avui m'he passat (per duresa i per longitud) amb la reflexió del dia, per tant seré breu amb la recomanació. Recomano descaradament anar a dormir aviat. Sembla una bestiesa, però anar un dia a dormir a les 10 o quarts d'11 és un luxe a l'abast de pocs, impedeix veure els programes en prime time a la televisió, impedeix fer una digestió llarga del sopar, però estirar-se al llit i veure que tens tanta nit per davant és una meravella.