I ho dic literalment. El post d'avui podria ser 100% copiat del que vaig publicar aquí mateix el dia 10 de setembre de l'any passat, quan les declaracions de Ramon Tremosa. Partint d'un altre punt de l'espectre polític, avui ens llevem amb la noticia que ha publicat el Directe!cat amb les barrabassades que el número 2 del PP a Martorell ha publicat al Facebook, enviant Boada, Saura, Herrera i Zapatero a Auschwitz.
Ara podríem posar-nos a debatre sobre si a les xarxes socials la gent té massa hàbit de deixar anar la llengua o sobre si el text escrit ens permet transmetre totalment el to irònic o humorístic. Tonteries. El què hem de tenir clar, com ja vaig dir llavors, és que som molts que parlem i n'hi ha que creuen tan poc en les seves possibilitats de sobresortir que opten per estripar. I això és perillós.
Extracte del post Tremosa, fatxes, nazis i terroristes:
" És perillós perquè perdem la perspectiva. Ho sento molt, però comparar un president democràtic (qualsevol) amb un dictador feixista és una barrabassada. Igual que ho és comparar un moviment pacífic com el del 10J amb el terrorisme. O, fins i tot, comparar les decisions impopulars del govern amb majoria absoluta d'Aznar amb les polítiques armades i dictatorials de Franco.
Em sembla que el problema serà que un dia perdrem el punt de vista i els joves es pensaran que Franco era "un tio així com no gaire bona persona", que els terroristes "són uns paios que parlen així com molt radical" i que els nazis "són gent que no escolta als altres".
Vigilem, cuidem les paraules, perquè algun dia perdran el seu significat i no recordarem que moltes de les bestieses que ha fet l'ésser humà tenen un nom, algunes cognoms i tot. "
Una (modesta) recomanació: Per justícia, avui la recomanació ha de ser envers els mitjans digitals que fan feina de trinxeres. En molts casos els mitjans online es limiten a repetir com lloros les notes de premsa que els arriben o, directament, les noticies d'altres mitjans. Però n'hi ha uns quants que segueixen apretant per guanyar-se un crèdit complicat veient els seus pressupostos. Fa unes setmanes parlava precisament amb la directora d'un d'aquests mitjans i em comentava com de difícil és apostar per la qualitat quan la gerència només veu xifres a curt termini. Des d'aquí un agraïment i una reivindicació als que encara creuen en fer la feina ben feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada