Presumpció de (no) inocència

Avui estic rebel,

Aquest matí els diaris esportius obren amb la Copa del Rei. Res de criticable, evidentment, però l'excusa els ha anat de conya per passar de puntetes pel sobreseïment del principal càrrec contra Marta Domínguez.

Fins aquí, com dic, tot relativament correcte. S'entén que la noticia de la innocència de l'atleta tingui menys pes que l'anterior, la de la presumpta culpabilitat. No té la mateixa dosi de sorpresa, la conjuntura és diferent i, per ser sincers, no tothom se l'embeina amb facilitat. El què aquí vull debatre no és tant sobre els articles informatius que han carregat contra una atleta reconeguda i imputada per dopatge. És normal que s'informi d'això i que el to que es desprengui sigui negatiu. Avui el què toca carregar és contra els que fem humor i que, de seguida, aprofitem qualsevol 'sambenito' per riure'ns d'algú. I ho dic en primera persona del plural. Que quedi clar.

El cas de Marta Domínguez és dels més clars que hem vist fins ara, ja que en poc temps s'ha demostrat la seva innocència (el què creien dòping eren només plantes medicinals 100% legals segons l'Agència Mundial Antidopatge). I el mateix seria aplicable, per exemple, a Paco Camps, del que encara no s'ha dut a terme el judici, però a tots ens serveix per fer-ne broma.

Això vol dir que defenso la innocència de "el hombre de los trajes". Doncs no. La meva opinió personal és que si el jutgessin correctament se li passaria el to bru de la seva pell a base d'anys a l'ombra. Però això no treu que, almenys, hem de ser conscients no només de la influència que té un tractament informatiu d'un tema, sinó, sobretot, de la influència que té l'humor a l'hora de deixar marcats per tota la història als personatges més o menys públics. O sinó pregunteu-vos perquè Michael Jackson (declarat sempre no culpable) segueix arrossegant la creu de pederasta després de mort. I amb això no vull dir que cregui cegament amb la seva innocència, però sí que hi haig de creure oficialment.

És més, canvieu el nom de Marta Domínguez pel de Pep Guardiola. Si en el seu moment haguéssim fet tantes bromes sobre en Pep quan el van imputar per dopatge creieu que avui estaríem tots pendents de la final de Copa Barça-Madrid? Creieu que tindríem les sis copes de fa dos temporades al museu?

Hem de deixar de fer bromes sobre imputats? No, però almenys siguem conscients de les conseqüències i obrem amb coneixement.

Una (modesta) recomanació: Avui està clar: cervesa, patatones, olives, pernil, una bona pila de culés entregats i la copa a la tele. Així de fàcil.