Independència, més enllà de les dades

Avui estic retractat,

Diuen que som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules. O alguna cosa similar. Però això no vol dir que no ens puguem retractar. I jo, em retracto. Ara fa uns mesos parlava del desengany independentista que havia percebut amb la darrera onada de referèndums, concretament la de Terrassa. Llavors parlava de xifres, d'assistència, de percentatge de vots... no me n'adonava que el problema no era de dades, sinó d'estat anímic.

Aquest cap de setmana s'ha tancat el procés iniciat fa més d'un any a Arenys amb unes sensacions molt diferents de les vallesanes del gener. És veritat que l'assistència ha sigut molt major (dins el poc impacte que la iniciativa ha tingut en general), però la diferència la veiem a les portades dels diaris, als bars, al carrer... Aquest cop sí que el referèndum no vinculant està entre nosaltres.

Per això dic que les dades han sigut el de menys. Tot i que a Barcelona tinguem un llistó tan proper i més oficial com el de la Diagonal, em quedo amb les editorials de les ràdios, amb les portades dels diaris i, sobretot, amb el debat polític, que ara sí que s'ha vist forçat per una major rellevància d'una iniciativa que en altres municipis havia sigut totalment anecdòtica.

Anem a algun lloc així? No ho sé. El què està clar és que si ens quedem parats no anirem enlloc i, el pitjor, ens anirem emprenyant més els uns amb els altres. Parlem, votem i així ningú podrà dir que a ell no se l'escolta o se'l menysté. La democràcia no consisteix només en votar per les generals, la democràcia consisteix en escoltar el poble i adaptar les administracions perquè siguin el més properes als desitjos dels ciutadans.

Una (modesta) recomanació: Avui més modesta que mai, ja que, com es diu vulgarment, me l'he hagut d'embeinar. Em limitaré a recomanar precisament això, el dur plaer de poder-se retractar. En primer lloc el cap intenta justificar una postura errònia pel simple fet d'haver-la pres prèviament, però quan ho penses amb calma i et pots corregir a tu mateix l'orgull és major, així com la sensació de tranquil·litat amb un mateix. Diuen que rectificar és de savis. Això no ho sé, però està clar que és de tranquils.