Desengany independentista

Avui estic desmotivat,

Sincerament, el procediment de les consultes populars ha sigut un desastre. I ho dic amb tota la pena del món, però hem de ser realistes i tenir clar que així no anem enlloc i l'únic que aconseguirem és desmotivar-nos tots.

Aquest cop ens ha tocat als terrassencs (ni que ho siguem d'adopció) i s'ha demostrat que la iniciativa va de cap a caiguda. Ahir vam anar a votar només unes 20.000 persones... i això que portàvem setmanes amb urnes obertes en diversos punts de la ciutat, per allò de no haver d'anar a votar just diumenge. No fos cas que algú se n'oblidés o tingués dècimes i li fes mandra sortir amb el fred que fa.

Ara només queda Barcelona, on estic segur que el percentatge de vot serà superior a la resta, ja que els mitjans (d'un costat i l'altre) s'encarregaran de fer bullir l'olla, com es diu habitualment. Però això no treu que les consultes han fracassat.

Haig de dir que a mi em va semblar una bona idea, una iniciativa popular, més que política, i crec que hi ha hagut centenars de persones que s'hi han deixat el coll i han fet una molt bona feina simplement perquè hi creien. O creien que és millor això que res. Però no n'hi ha hagut prou.

Suposo que tot aquest procediment l'únic que ha fet és demostrar que les iniciatives populars ja no existeixen, tots els canvis han d'anar a través dels polítics, ja que aquí només ens mobilitzem quan guanya el Barça. Una llàstima, però és la realitat, i si no ho volem veure prendrem mal i se'ns passaran les ganes d'intentar res.

Una (modesta) recomanació: Veient l'atac de pessimisme que m'ha provocat la consulta de Terrassa, crec que la millor recomanació és buscar la motivació individual. Cal creure en un dia millor cada matí i no fer-ho perquè la societat ens ho demostra, sinó perquè cadascun de nosaltres ho creu cegament, sense proves, sense ningú més que nosaltres i les nostres conviccions. Una mica allò de 'Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así', perquè ja sabeu que 'depende en parte de tí'.