4/1/11

Fabricar nens llestos


Avui estic optimista,

Fa temps que no en parlava, però sóc un gran amant dels videojocs. No només per vici, sinó per convicció. La nostra generació ha crescut amb els videojocs, inicialment per ordinador (quan encara hi havia qui els deia computadores) i després ja amb consoles com la Master System II o la Nintendo. A partir d'aquí, tot ha anat a més.

Ara que s'acosten els reis (entreu a un Media Markt i ho notareu) els videojocs tornen a estar en boca de tothom. I això em fa estar optimista per dos factors molt clars.

El primer és que confio molt en la capacitat educativa dels jocs. I no educativa en el sentit de transmissió de coneixement (que molts en tenen), sinó també en l'educació personal, en la creació d'unes capacitats de gestió, anàlisi, treball sota pressió, deducció... Totes aquestes capacitats, per molt que als no habituals els sembli mentida, es poden generar a través de videojocs. Personalment, gestionar equips amb el PC Futbol 5.0, armar tropes amb el Warcraft, organitzar ciutats amb el Sim City o salvar un pirata a Monkey Island em sembla que m'ha anat ajudant a ser millor gestor, analista, i moltes altres virtuts que, de vegades, queden amagades darrere d'altres videojocs menys útils per al futur dels nostres fills.

El segon factor positiu és que, des de fa uns anys, i fruit de l'evolució del sector i l'envelliment de les primeres generacions de 'jugadors', els videojocs són cada cop més un element col·lectiu. El principal element nociu d'aquest recurs ha sigut sempre la individualització, l'aïllament que generava al propi jugador. Actualment s'està treballant cada cop més en jocs cooperatius, ja sigui en xarxa o, encara millor, en presència.

Avui en dia, i per això sóc optimista, els nens poden aprendre a jugar en equip, a gestionar-se els recursos en comú i a deduir pistes i solucions a enigmes comentant-ho amb els altres. La nova generació, si estem amb ells i els ajudem, estaran, en aquest sentit, més ben preparats per afrontar el què els pugui venir.

Evidentment, no dic que això sigui la panacea que ens permeti crear super-persones perfectes, però qualsevol cosa que ajudi a millorar serà ben rebuda. I més si és divertida.

Una (modesta) recomanació: Aquí podria recomanar centenars de jocs vells i nous. D'aquests menys, ja que els meus recursos cada cop deixen menys espai pels videojocs. Però em quedaré amb una recomanació que hem fet algun cop al Tot està inventat. Es tracta d'un programa, l'Scummvm, un emulador d'antics jocs per ordinador que es pot baixar legalment, igual que els jocs, ja que estan descatalogats. El programa està disponible per PC, Android, iPhone, etc... i els mateixos jocs són vàlids per a qualsevol dels sistemes. D'aquesta manera les noves generacions poden provar les llavors que van crear aquesta indústria i veure que la tècnica no ho és tot i que amb quatre píxels i molta imaginació tots vam ser un Guybrush Threepwood o un Larry Laffer.