La desunió fa la força

Avui estic dubitatiu,

Fa uns dies estem veient la guerra fratricida en què s'ha convertit el Partit Socialista de Catalunya. És normal veient els darrers resultats electorals, que no per previsibles fan menys mal. L'exemple més clar d'aquesta discòrdia és la pugna per a la candidatura barcelonina que enfronta Montserrat Tura i Jordi Hereu, l'actual alcalde.

Podríem estar hores debatent sobre figures, sobre aritmètica electoral o sobre projectes. Bé, d'això últim potser no en podríem parlar gaire, ja que de moment no en sabem res. Però jo em vull centrar en el procés en si, en això anomenat 'primàries' que a Estats Units és tan habitual i que aquí hem fet tan malament moltes vegades. No Esquerra?

Un procés de primàries, com el seu nom indica, és un procés i en aquest punt és on s'ha de generar valor. L'objectiu de l'elecció interna no ha de ser escollir un candidat, sinó executar un procés crític. Per alguns aquesta oposició de models és mostrar discordància, però si es comuniqués correctament les primàries serien un valor afegit, una mostra de treball i creació d'un projecte ferm, ben meditat i, sobretot, a prova de discrepàncies.

Farien bé els socialistes de vendre la lluita Tura - Hereu no tan com la capacitat del partit d'acceptar crítiques, sinó com la capacitat crítica del propi partit amb ell mateix. No s'ha de vendre com allò de "aquí tothom es pot presentar", sinó més aviat com "aquí volem que la gent es pregunti quin és el millor model".

Això sí, entre el què hauria de ser i el què serà em sembla que hi ha molta distància. I sinó, temps al temps.

Una (modesta) recomanació: Fa temps que no parlem de videojocs (ja que no és un tema que interessi especialment al tipus d'audiència del blog), però ja sabeu que m'agrada variar les recomanacions. Avui, aprofitant això de les lluites fratricides, recomanaré el joc Assassins Creed II, que els Reis van tenir a bé regalar-me. Acció, estratègia, dinamisme i, sobretot, un guió molt treballat on templaris i assassins competeixen per l'hegemonia social i moral d'una Itàlia en crisi. Crisi? Hegemonia moral? Mira, si al final resultarà que el joc està d'actualitat.