La bonica vida barata

Avui estic optimista,

De vegades enmig d'una crisi com l'actual és bo pensar en tot allò que va millor. Bé, de vegades no, sempre, el problema molts cops és buscar l'optimisme dins d'un mateix per poder veure les coses des d'un prisma positivista.

En el meu cas això va passar fa uns dies quan un company de feina buscava un viatge bo i barat. Mirant destins i comentant opcions vam començar a parlar del preu dels vols, que n'hi havia un que s'enfilava més que un altre, que per hores podies pagar el doble, que... de cop vam parar-nos i vam veure que per molt que escollís el vol més car, seguiria essent moltíssim més barat que un vol d'abans que emergissin les companyies low cost.

I és que amb el temps ens hem acostumat que tot té una versió low cost, una versió barata i d'una qualitat menor, però encara acceptable. Ara, siguem clars, ens hem acostumat a una bonica vida barata. I això no és dolent, ni molt menys, però per poder-la gaudir en condicions hauríem de ser-ne conscients.

No pot ser que algú s'emprenyi i es cagui en tot quan ha de volar a Londres i ho ha de fer per 120 euros anar i tornar "quan al Quim li va sortir l'anada i la tornada per 30". No pot ser que si compres una tele plana per l'habitació per 150 euros t'emprenyis perquè el dia abans feien un descompte d'un 5%.

Hem d'intentar ser menys tontos i gaudir del què estem vivint. Està clar que mai es pot comprar l'opció més barata, però això no ens ha de fer perdre el gust pel què tenim, que actualment és MOLT barat. Hem d'aprendre a valorar el preu en relació al cost i als beneficis del producte, enlloc de en relació al preu que n'ha pagat un altre.

Una (modesta) recomanació: Avui la recomanació és fàcil, ja que el destí del viatge és dels que més cops he recomanat: Malta. Es tracta d'una opció realment barata, tan el vol, com l'estada, com la manutenció allà, alhora que té molts valors naturals i arquitectònics, bàsicament pel què fa a ruïnes (més antigues fins i tot que Stonhenge). I, ja per acabar de quedar bé, us podria dir que recomano l'establiment on fan el millor pastís de xocolata que he tastat d'arreu del món. Clar que amb això quedes com si coneguessis una xocolateria a cada país, però sempre té gràcia tirar-se el moc, no?