Moments, reflexions, mirades... poseu-li les lletres que vulgueu. Aquí l'únic que intentaré és verbalitzar aquells moments de lucidesa que al llarg del dia passem per alt i que, l'endemà, veiem que mereixien la seva quota de temps
19/5/11
En contra, sí, però de què?
Avui estic valent,
Sembla una mostra de fanfarroneria, però no és així. Avui estic valent perquè crec que per ètica em toca criticar un moviment que, ara mateix, sembla incriticable.
Ahir parlàvem amb els companys del Tot està inventat sobre les acampades que estan tenint lloc aquests dies i sobre els seus objectius. Inicialment em va semblar perfecte (com a la majoria) que algú es mobilitzés. Ja fa massa temps que sentim allò de "és que avui en dia ningú es mou per res" (excepte per un concert d'U2) i veure una acampada de protesta sonava a música celestial. El problema va arribar quan algú va decidir-se a preguntar (tot i el risc de fer esclatar la bombolla): amb quin objectiu us manifesteu? I la resposta va ser alguna cosa així com "ens manifestem perquè tot això ha de canviar, així, en general".
Toma moreno, que diria en Rockefeller de drap. Per un cop que un grup important de gent es decideix a quadrar-se ara resulta que es quadren "així en general". Què vol dir això? No representa que quan et manifestes és perquè vols un canvi de rumb, passar d'un model a un altre? Ah, no, això és demanar massa. Ara, de moment, ens manifestem només per protestar contra polítics, sistema electoral, empreses i el què ens vingui de gust posar al sac. Després ja pensarem en una solució. Si és que ens ve de gust.
Sincerament, aquest model de protesta em sembla massa fàcil i, fins i tot, banal. Entenc que algú pugui estar descontent amb la classe política actual. És més, em costa pensar que algú no ho estigui. També entenc que algú pugui proposar un nou sistema econòmic. A mi no se m'acut, però endavant si algú té millors propostes. Tot això s'entén. El què no s'entén és que un col·lectiu de gent decideixi protestar "perquè ja n'estem farts" o "perquè això no pot seguir així". Ok, però què és 'això'?
El pitjor de tot és que, com exemplifica el hashtag de Twitter utilitzat els darrers dies, d'això n'estan dient revolució (#spanishrevolution). Com si fos el mateix que va passar a la plaça Tahrir.
Estem bojos? Realment hi ha algun il·luminat que pensa que la situació actual a Espanya, per molt dolenta que sigui, pot equiparar-se al què vivien a Egipte? Ens hem begut l'enteniment?
'Massa social' (aquest concepte general i sense cara) protesta pel què vulguis, però concreta, si us plau. Si no el què passarà és que no servirà per res i, el pitjor, no hi haurà una segona oportunitat.
Una (modesta) recomanació: Ahir era el Dia Mundial de la Vacuna contra la Sida i, tot i arribar tard, m'agradaria sumar-me a una manifestació col·lectiva de bloggers (que m'ha arribat a través de Planeta Salud) que consistia en publicar un post en blanc amb l'únic missatge que aquell post hagués hagut de ser sobre la vacuna... però aquesta no ha arribat. Això sí que són mostres concretes de desencís social. Anem pas per pas i potser arreglarem alguna cosa en concret.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada