Avui estic motivat,
Encara no havia publicat cap post des de les eleccions (el dia a dia cada cop se'ns menja més). La part bona és que aquest retard enorme m'ha permès assimilar bé tan els resultats com les resolucions que es plantegen a molts municipis. I el més important és que estic molt motivat a explicar aquestes reflexions.
La més important és que això de "la llista més votada" és una presa de pèl. Ara tothom s'omple la boca amb que la persona més votada és la que ha de governar i en alguns casos és evident, mal pesi a alguns sabadellencs, per exemple, però no sempre és així.
Cal tenir en compte que els electors dipositen la seva confiança en un partit i en les seves ideologies, per tant, si aquest partit decideix que el líder d'un altre partit és el millor alcalde possible és totalment legítim que l'escullin. I en cas que s'equivoquin, d'aquí quatre anys ja s'emportaran el càstig.
Això ve, principalment, perquè alguns partits han decidit generar un debat sense grisos, només amb blanc o negre, a favor meu o en contra meva. És el cas de Badalona. Albiol o no Albiol ha sigut el tema de campanya que ha generat el propi PP. Així, tots els que han combregat amb l'únic tema sòlid que ha plantejat l'albatros pedralbès l'han votat i la resta han mantingut el seu vot inalterat per aquest debat (tot i que matisat per la propia campanya, com és normal). Resumint, si un partit treu un sol tema a debat i ell n'és l'únic defensor, la resta és evident que estaran en contra d'aquest sol tema, així que té sentit que s'ajuntin.
Entenc perfectament que el més votat és el més votat, però si no pot fer majoria absoluta amb altres és, simplement, perquè la resta no hi estan d'acord. Això també és democracia. I, sinó, repeteixo, en quatre anys ho tornem a parlar, tu.
Una (modesta) recomanació: Avui tocaria recomanar una ciutat com Badalona, però em quedaré amb un aspecte concret que crec que sobresurt de la resta: l'afició de la Penya. No per la seva fidelitat tot i els mals moments (que hi és, però tampoc es pot demanar tant), sinó pel seu coneixement i pel seu amor a l'esport de la cistella. Anar a veure un partit de bàsquet i notar que la gent sap el què està mirant no és fàcil i a l'Olímpic passa. Tot un luxe veure com a la grada s'entén de veritat el què es veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada