Explicar és defensar?

Avui estic crític,

Ja sabeu que a part del present blog, també porto l'espai de crítica televisiva TeleDiscreta i, com heu notat moltes vegades aquí mateix, la televisió és un dels meus camps preferits, així que, de tant en tant, us toca aguantar un post sobre tele. Tranquils, serà breu.

Ahir mateix la BBC2 va programar el documental de Terry Pratchett Choosing to Die sobre el suïcidi assistit (o l'eutanàsia si ho preferiu). Com era de preveure, les crítiques han plogut immediatament, principalment de l'entorn eclesiàstic i de grups pro-vida (com si la resta fossin pro-mort o alguna cosa així).

No em posaré a discutir sobre el dret a una mort digna o sobre la protecció de totes les vides, siguin quines siguin les seves condicions o la seva voluntat. El que m'ha fet pensar és que el documental, bastant objectiu pel que he pogut veure'n i llegir-ne, simplement exposa un fet i això ho han convertit en apologia.

Realment creieu que pel simple fet d'exposar una realitat s'està defensant? Partint sempre de la idea que es tracta més o menys objectivament eh. Explicar un fet és justificar-lo? Jo crec que no. Si es contraposen idees a favor i en contra no té perquè ser una defensa.

Això sí, la realitat queda al descobert. Potser és que aquests grups en contra de l'eutanàsia tenen por que la realitat sigui massa clara i que les seves posicions no siguin justificables objectivament. No serà això?

Una (modesta) recomanació: Parlant d'explicar realitats i no justificar-les (i també per desenllacar una mica de tanta depressió), avui toca recomanar un llibre divertidíssim de l'equip del Terrat: Lo que vendría a ser la historia de España. Es tracta d'una barreja entre assaig i llibre de text de secundària, amb quadres resum, dibuixos, apunts estil bolígraf, tot amb molt d'humor. I direu: coi, un llibre d'humor no fa fi de recomanar ni tampoc és cap sorpresa venint del Terrat. I teniu d'acord, en primer lloc no queda bé, però és la realitat i, en segon lloc, la sorpresa no és que sigui divertit, sinó que es basa en la realitat, és sòlid amb les bases i precís amb les anècdotes. L'humor moltes vegades no va en contra de la precisió.