Avui estic atabalat,
Per començar la setmana tenia pensat reprendre els articles sobre periodisme analitzant el cas de l'entrevista al Rei a Catalunya Ràdio. També havia pensat que encara no he tocat la llei del tabac des que ha entrat en vigor. Però al final resulta que va un boig i es posa a disparar. Així que canviem altre cop de tema.
Fa un temps vaig comentar aquí mateix que això que en diuen 'elevar el to del discurs' és un perill. Ho hem vist amb els extremistes xenòfobs a mitja Europa i ara s'ha posat de manifest amb el tiroteig de Tucson. Però no és nou. Davant l'incapacitat de fer arribar un discurs complet, complex i amb contingut, tothom opta per fer-se escoltar, costi el què costi.
Que això ho facin tertulians del cor o entrenadors de futbol arriba un punt que gairebé no importa. El problema és que l'habit ha passat tan a tertulians generalistes (que creen la presumpta imatge col·lectiva) i, el pitjor, als polítics de tot arreu i de tot nivell.
Tampoc vull confondre populisme amb violència. Els discursos populistes que tant s'han anat expandint, amb exemples com Sarkozy o Obama, tenen com a fons guanyar-se a la gent amb idees senzilles ben vestides i exposades. Això diu poc a favor del criteri dels votants, que són (som potser) manipulables massa fàcilment, però no vol dir que s'insti a la violència.
Els que sí que insten a la violència són els discursos populistes en temps de crisi, que veuen en el descontentament una petita muntanyeta de pólvora. Saben que n'hi ha i decideixen anar-n'hi tirant més. Els és igual si és pólvora, alcohol o benzè. L'important és que just abans de les eleccions volen poder-hi tirar un llumí i fer-ho esclatar tot.
El què no tenen en compte és que aquest incendi de vegades no només serveix per guanyar unes eleccions, sinó que va més enllà i li crema a algú les celles. En aquest cas, el resultat de la pólvora vessada pel Tea Party ha sigut l'explosió d'un home a Tucson. I potser no serà l'únic.
Cal afegir que aquí, tot i estar en l'anomenat 'oasi català', tenim molta experiència en això d'elevar el to del discurs, ja que a l'estat espanyol fa anys que les idees (o la seva exposició) brillen per la seva absència. Els dos partits principals (i les seves cavernes mediàtiques) s'han distingit per jugar al "qui la diu més grossa" i potser ara, amb el cas d'Arizona i la congressista Giffords, és un bon moment per repensar-s'hi.
Per cert, algú s'ha recordat dels 'altres' sis morts?
Una (modesta) recomanació: Tinc molts temes pendents per recomanar, però avui m'agradaria ajudar a alegrar una mica el dia, ja que el tema i l'anàlisi d'avui no són molt positius precisament. I per alegrar la vida no se m'acudeix un altre exemple que el millor explicador d'acudits de la història: Eugenio. Pels que vulgueu recordar-lo teniu una magnífica oportunitat amb el web http://www.elsabenaquelquediu.com/ on podeu escoltar els seus acudits gratis i proporcionats per la familia. Un exemple de voluntat d'alegrar la vida a la gent.
3 comentaris:
Em sembla que aquest blog et pot interessar: http://www.karengrepin.com/2011/01/protecting-public-health-from-private.html
l'entrada fa una reflexió més entorn a la salut pública i les armes que no pas els discursos bèlics. pq crec que, en el fons, és el que ens hauriem de fixar. el to bèlic és utilitzat per molts polítics i no només la Palin (Obama mateix!). El perill del Tea Party no és com parla sino què defensa.
Bé, l'article en si és interessant, i té tota la raó del món. Però crec que debatre sobre la perillositat de les armes és innecessari, almenys des del meu punt de vista. És evident que les armes són perilloses.
En el post volia centrar-me més en la forma que en el fons de les coses. Actualment, com vaig comentar fa unes setmanes, ens estem acostumant a les formes de pinzell gruixut, al to agressiu, a l'insult... Aplicant-ho a tot.
Per això m'he centrat més en les formes del Tea Party (que no és pas l'únic que juga amb l'agresivitat del discurs), que no en el fons. No perquè no cregui que és important, sinó perquè crec que és tan evident la seva perillositat que no fa falta.
Merci per l'enllaç i tens tota la raó.
Tots dos tenim raó (què maco! jejejejeje). Evidenment sabem que les armes són perilloses, i vivim a un país amb lleis força restrictives al respecte. Ara bé, el cas del que parlem es dóna a un país on el 72% de la població està en contra de regular la compra d'armes a particulars, incloent-hi la revisió mèdica de malalties mentals o antecedents penals.
El tema del llenguatge és cada dia més extrany. Per una banda, ens trobem en un món de "lo políticamente correcto" i per l'altre, es permet el to bèlic i agressiu de discursos. és un món ben boig.
Publica un comentari a l'entrada