18/11/10

I la ràdio què?


Avui estic  ofès,

Resulta que fa anys estem parlant de la crisi de la premsa escrita (ja ho hem comentat aquí o aquí per exemple) i també del canvi de model a la televisió. Però ningú es recorda de la ràdio. Ahir me'n vaig adonar quan em van preguntar "escolta, i la ràdio seguirà molts anys o què?".

A priori sembla una pregunta innecessària. Però la realitat és que tots els mitjans estan en canvi de model (o potser desaparició, segons diu algú) i de la ràdio pocs en parlen. Perquè?

Bé, crec que en primer lloc perquè la inversió radiofònica és molt menor que en altres sectors. La gent nota molt menys la falta de recursos que en premsa o televisió.

Però el factor essencial és la ponderació de "l'efecte Internet" a la ràdio. En televisió tots tenim clar que les audiències s'han fragmentat per la multiplicitat de canals via TDT i alhora s'han reduït per la quantitat de gent que mira televisió, sobretot series, via Internet. Pel què fa a la premsa, la quantitat d'informació d'actualitat present a la Xarxa i la seva immediatesa redueixen clarament el paper de la premsa escrita. Però on queda la ràdio amb tot això? S'han reduït les seves audiències?

Si observem les dades a nivell espanyol, l'EGM mostra que la ràdio ha patit certes fluctuacions, però que segueix mantenint el seu paper dins la societat:



Si optem per les dades del Baròmetre de la Comunicació (del que em refio relativament) veiem que a Catalunya sí que hi ha cert desgast, molt poc apreciable, des de fa un parell d'anys:



En ambdós casos, però, crec que hi ha un error entre contingut i suport. La gent que escoltem la ràdio en 'diferit', o sigui, podcasts, estem comptats com a oients de ràdio? O en canvi ens compten a usuaris d'Internet només?

La ràdio sempre s'ha dividit en dos tipus de programació: programes lligats a l'actualitat (informatius, tertúlia, ...) i programes no lligats a l'actualitat (humorístics, temàtics...). Pel què fa als primers, el seu ús és molt temporal, evidentment. En canvi els segons són carn de podcast, ja que te'ls pots escoltar amb cert retard i no perden ús.

Ja he dit més d'un cop que la ràdio per podcast és un recurs molt interessant. Et permet escoltar el què vulguis quan vulguis i on vulguis. Però en realitat, la ràdio sempre ha sigut això, excepte el quan vulguis. La major part d'audiència de la ràdio es forma en altres situacions, com a element paral·lel a la seva activitat principal en aquell moment (al cotxe, a casa mentre es cuina, mentre es planxa, al carrer durant el trajecte, al tren...).

Tots aquests usos fan que la navegació per Internet no desgasti l'audiència de la ràdio. En cap d'aquestes situacions pots substituir la ràdio per Internet. Com a molt pots substituir la ràdio per un podcast.

Per això crec que les audiències es mantindran estables. Això sí, sempre i quan ens comptin als oients de podcast com a oients de ràdio.

Tornant a la pregunta inicial, la ràdio tinc clar que no desapareixerà. Això sí, també passarà per un període d'adaptació als nous entorns. En tenim un exemple clar amb l'ús de les noves tecnologies DURANT els programes. Molts som conscients que la gent ens escolta davant l'ordinador i per això motivem l'ús de les xarxes socials, per augmentar la vinculació oient-programa fora de l'hora d'emissió i, alhora, per generar debat durant l'hora d'emissió.

Una (modesta) recomanació: Fa temps que no recomano música, tot i que avui tocaria ràdio o Internet, intentaré vincular-ho tot. Fa unes setmanes el nostre tècnic de so, David Rius, ens recomanava un grup de country, Twang. Després d'escoltar-los no he pogut evitar posar-los al programa d'avui (Tot està inventat). Les seves versions de tot tipus de temes (Bee Gees, AC/DC, Britney Spears, Motorhead...) són magnífiques, impagables, i les podeu trobar totes a Spotify. Veieu, música, ràdio i internet. No és tan difícil.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Heu completat uns bons punts allà. Vaig fer una recerca sobre el tema i va trobar la majoria de les persones que tenen la mateixa opinió amb el seu bloc.

Arnau Domínguez ha dit...

Gràcies pel comentari. I què més va trobar en la recerca, que ens pugui completar aquesta (un xic anticuada) reflexió?

Per cert, no em tracti de 'vostè', per favor. Indica una superioritat social o moral ni tinguda, ni volguda, ni demostrada.