Moments, reflexions, mirades... poseu-li les lletres que vulgueu. Aquí l'únic que intentaré és verbalitzar aquells moments de lucidesa que al llarg del dia passem per alt i que, l'endemà, veiem que mereixien la seva quota de temps
9/11/10
Un món massa gran
Avui estic sobrepassat,
I no només perquè m'ha sigut impossible actualitzar el blog durant massa temps. Estic sobrepassat perquè Internet ens ha obert un món que, ara, veiem que és massa gran per a nosaltres. Quan et pares un moment a veure com ha canviat la nostra vida la Xarxa te n'adones que en els últims 20 anys el més important del què hem guanyat és l'accés a un univers nou, ja siguin continguts, persones o formes de viure i ser.
Cada any augmenta exponencialment la nostra interconnexió amb el món i això ha donat lloc a un dels sectors de negoci més importants d'Internet: la gestió de continguts.
Si fa 25 anys algú ens preguntés: "Escolta, quin serà el negoci més important d'Internet?" cadascú hauria contestat alguna cosa diferent, però està clar que un buscador no. Tots hauríem pensat en humor, pornografia, continguts informatius, però ningú podia esperar que la Xarxa ens arribés a saturar tant que necessitéssim algú que ens l'ordenés i que aquest, entre cometes, "dominaria el món".
Aquest va ser el primer pas, el pas Google. Però ara n'hi ha molts més. Les xarxes socials (Facebook, Twitter, ...) van començar amb l'objectiu de passar-se fotografies entre els amics i de mantenir el contacte, però ara estan focalitzades, sobretot Twitter, en les recomanacions.
Diàriament apareixen desenes de webs dedicades a valorar i comentar elements, ja sigui entorn una temàtica concreta (El Tenedor) o en general (Ciao). Algunes es basen en recomanacions de compra, altres simplement en passar-se acudits, vídeos o altres materials. La part bona és que són horitzontals, no hi ha algú (com passa per exemple en aquest blog) que recomana i els altres escolten. En les noves (bé, no tant noves) xarxes socials són els propis usuaris els que recomanen.
Estaríem parlant de la màxima democràcia? Potser. Igualment, i ho dic per casos com el de Menéame, tota democràcia té un problema, que es converteix en la dictadura de la majoria. Entorns com aquests online creen per si sols normes i rols socials, que acaben degenerant en l'eliminació dels que no segueixen els patrons 'acordats'.
Igualment prefereixo ser positiu. Donem-nos temps, a veure si aconseguim una normalització absoluta.
Una (modesta) recomanació: Ara podria recomanar qualsevol de les mil webs de recomanacions. Però si m'haig de quedar amb una, ni que sigui per la temàtica, varietat i brevetat, em quedaria amb Wwwhat'snew, una web en castellà sobre aplicacions web on es pot trobar, literalment, de tot. Molt recomanable, ja que hi trobareu des de webs per preparar el vostre casament fins a webs per provar-nos nous pentinats o per programar en html5. Absolutament de tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo no t'he trobat a "Meneame" (que per cert sona fatal), ho he fet a La Tafanera.
Doncs sí, efectivament, Menéame sona molt malament.
La major part de posts no els penjo allà perquè estan en català i de seguida em penalitzen. Coses de la "democracia 2.0" com explico a l'article.
Espero almenys que, ni que sigui a través de La Tafanera t'hagi interessat l'article i que et veiem sovint per aquí.
Publica un comentari a l'entrada