Unes reaccions reals?

Avui estic content

Crec que hem viscut unes eleccions històriques. No per la seva repercussió política (que també), sinó perquè crec que és el primer cop que les reaccions als resultats han sigut més o menys honestes.

Potser sóc un il·lús, però excepte Puigcercós (alies Gall d'Indi) la resta han reaccionat com tocava. Fet que no és habitual.

Fem un repàs a les reaccions i als resultats.

Per cert, que ningú esperi grans novetats o primícies. Aquí només una lectura personal del què vaig viure. Esteu avisats.

CiU
De llibre. Amb les enquestes totalment a favor es van mantenir moderats. Van esperar fins que la victòria era totalment clara, conscients que fins a l'últim moment no es resol res (ho saben per experiència).
Un cop van sortir, menció d'honor per Mas en un discurs que mostra l'abans i el després d'un president. És l'exemple a seguir per a qualsevol guanyador. A veure si no és un miratge...

PSC
La nit no podia començar pitjor. Enquestes claríssimes i un ou esclafat a la cara d'Iceta. Només li faltava això. Tenint clar que no tenien res a perdre, van optar de seguida per acceptar la derrota. Gest intel·ligent, ja que en cas que les enquestes distessin molt de la realitat, el gest seguiria honrant-los.
Un cop els resultats van ser ferms, sorprenent discurs de José Montilla. Segurament el millor discurs del que ha sigut el president més gris de la democràcia catalana. M'imagino que la pressió l'ha pogut i, ja sense pressió, ha parlat com una persona i no com un ninot al que uns i altres han manegat i han intentat reformular sense èxit. A partir d'aquí, tothom a posar-hi mà. Saltaran xispes... i alguna dent d'un cop de colze.

ERC
Enquestes dures, resultats pitjors, reaccions de presidi. Amb les enquestes, la reacció lògica: prudència. Sabien que ells sí que podien perdre si s'autoanalitzaven en una situació tan complicada. Això sí, acceptar la victòria de CiU aviat permetia obrir ponts abans del minut zero.
Amb la guillotina ja passada, la pitjor de totes les reaccions. El fracàs absolut reclama, almenys, apuntar algun moviment cap a l'autocrítica. Puigcercós demostra el què molts temien i van demostrar les urnes. Això no va enlloc.

PPC
En un dels anys en que la C més ha sobrat, les reaccions han sigut les adequades. Habituals de les serpentines encara amb enquestes, aquest any s'han moderat un xic més, però sabien que havia de canviar molt tot perquè no s'apuntessin una victòria gairebé històrica.
Amb els resultats a la mà, encara millor del què pensaven. Podien celebrar-ho sense cap avergonyiment. Això sí, van demostrar la caiguda de la C del nom PPC cada cop que es referien a les generals. Quan guanyes has de gaudir de la victòria. Si el primer que dius és que és un pas cap a la següent vol dir que aquesta victòria t'importa tant com la temperatura d'aquesta nit a Kuala Lumpur.

ICV-EUiA
Les enquestes eren positives, però Iniciativa seguia mantenint-se a l'ombra. Els resultats van millorar les previsions negatives, però la reacció també va ser adequada. Mitja celebració per no perdre tant com es preveia, però alhora ambició per recuperar el què s'havia perdut. Un exemple a seguir per molts, ja que amb aquest punt d'ambició han tapat que la dreta els treu dos caps i mig.

C's
Molestos per tothom. En els debats d'enquestes (principalment a TV3 que és el que vaig veure) van ser molestos perquè sobraven, tan a nivell polític com mediàtic. Són un rara avis que no porta enlloc, però que no acaba de marxar. Només Rivera té un cert discurs. La resta són de túnel dels horrors.

SI
Nous en tot això, van demostrar l'excessiu pes proporcional de Laporta. L'home de l'"Al Loro" va tenyir el discurs de Solidaritat d'aquell to de "jo sóc el millor i m'haureu d'acabar fent reverències". S'entén que sortissin contents, però no pots posar-te gallet quan saps que la meitat dels vots et duraran el què dura un esternut.

Pel que fa a la jornada, indignant que es comencés el recompte pels feus de Plataforma. Si els tres escons de la formació xenòfoba haguessin durat dos minuts més als gràfics ja em veig fent cua a la Jonquera amb la roba dins el maleter.

La resta de bolets es van quedar sense representació, sobretot Carretero, que veu que de vegades les copies resulten més rendibles que els originals. I no penso parlar de Carmen de Mairena. No val la pena.

Una (modesta i passada) recomanació: Ho havia fet algun cop en un partit del Barça. Seguir un esdeveniment important per Twitter és un luxe. Comentaris i més comentaris seguint l'actualitat a l'instant. Crítiques a TV3, a PxC, a ERC, alhora que elogis per tots ells. Com vaig dir al meu Twitter, és meravellós seguir la història en directe, ja sigui per millorar o per empitjorar.