Eleccions antigues

 
Avui estic reflexiu,

Sé que alguns ho trobareu repetitiu, ja que el tema el vam comentar ahir al programa (el podeu escoltar aquí, Tot està inventat), però no he pogut evitar repetir-me: Les eleccions em semblen cada any més antigues.

Evidentment, en aquesta època oficialment electoral el que menys de gust ve és reincidir en eleccions, partits, polítiques i programes, però també és evident que costa sortir-se'n.

Jo, avui, l'endemà de l'inici oficial de la campanya electoral, el què em pregunto és: "perquè fan falta tants paripés"? Com pot ser que encara algú ens intenti fer creure que hi ha una època electoral? Però si tots som conscients que, més o menys, les eleccions es comencen a preparar quatre o cinc anys abans.

I no només aquí. El cas americà és un altre extrem, on els candidats a les primàries intenten nedar i guardar la roba, pensant ja en les següents generals. Per tant, si som conscients tots d'això és una barrabassada que tots estem pendents del moment que es 'pengi' un cartell (que ja no es pengen) per donar el 'tret de sortida' a la campanya.

D'altra banda, i aquí acabaré, perquè tampoc em vull allargar, les eleccions es queden antigues per les expressions que utilitzen. El primer exemple el vaig sentir a la ràdio, però no puc identificar a quina (demano disculpes per citar sense font): "la tradicional enganxada de cartells". Però hi ha moltes més expressions que cansen ("partits amb representació parlamentària", "en un acte a Viladecans -per posar una ciutat-", etc...) i també moltes més fórmules que s'han quedat caduques, com per exemple les entrevistes de perfil on el més original que pregunten a un candidat és: "mar o muntanya?". I el pitjor és que els caps de campanya ja han ideat la resposta que més escau al seu candidat.

Necessitem una renovació, ja no per qualitat democràtica, sinó almenys per fer més interessant un procés que, ens agradi o no, siguem optimistes o no, marca cada quatre anys el futur d'un país.


Una (modesta) recomanació: Abans d'escriure aquest article volia recomanar-vos els estudis lingüístics que avui són tan presents a tots els mitjans sobre els lemes de campanya. En general podem estar d'acord o no en les conclusions que es treuen, però és interessant llegir o escoltar reflexions serioses sobre un producte, el lema, tan breu i, alhora, tan important. Però a mig escriure l'article m'ha assaltat Lou Martín a RAC1 amb el seu qüestionari als candidats. Ja he dit més amunt que els qüestionaris han perdut la gràcia, però Martín passa del "mar o muntanya?" al "quan fa que no folla?". Sí, és una renovació que pot sonar barroera, però és una renovació!