Es pensen que som tontos

Avui estic decepcionat,

Em decepciona veure que o es pensen que som tontos o volem fer-nos els tontos o som tontos. A partir del dia 2 de gener, segons la nova llei antitabac que ha acordat el Congrés de Diputats, estarà terminantment prohibit que presentadors, col·laboradors o convidats de qualsevol mitjà de comunicació apareguin fumant o facin menció de marques de tabac.

Ja ho hem comentat més d'un cop al programa (Tot està inventat), però no me'n cansaré. Cal que ens protegeixin tant? Som tan patèticament estúpids que comprem tabac sabent que mata només perquè un convidat de Buenafuente apareix fumant? Si és així, com deia Groucho Marx, parin el món que jo baixo.

Crec que ha arribat un punt que, almenys a Europa, ja que el model americà en això és molt diferent, esperem que l'Estat, aquest Estat en majúscula i, si pot ser, en negreta, ens solucioni la vida. Entenc que hi ha situacions on un mateix no té marge de maniobra. Entenc que els nens són mitjanament volubles i que necessiten certa protecció. Entenc que ha d'estar prohibit publicitar falsedats o vincular excessivament el tabac amb els homes durs de Marlboro. Però tan rucs som?

D'altra banda, el què més s'ha comentat de la llei és la prohibició de fumar en espais públics i similars. En això ja hi estic més d'acord, tot i que la via de la prohibició sempre tingui un rerefons perjudicial. Això sí, escoltes debats radiofònics o llegeixes columnes en diaris que parlen de 'no molestar a la resta de ciutadans'. Ara resulta que penem el fumador perquè ens molesta? No fotem. Si prohibim el tabac és perquè és perjudicial per la salut, no perquè molesti.

Si fos així em sembla que més d'un habitant del metro en hora punta hauria d'estar a la presó per agresió nasal amb agravant de falta d'higiene.

Una (modesta) recomanació: Em sap greu, però no puc recomanar-vos una marca de tabac. En primer lloc perquè a partir del 2 de gener CAP mitjà ho podrà fer, tampoc els blogs d'Internet. I en segon lloc perquè no fumo, per tant no sóc qui per parlar-ne. Això sí, com a no fumador, recomano moltíssim el nou model cafè-pastisseria que s'ha posat de moda. Són locals que, com que venen pa (o el què avui en dia fem veure que és pa), tenen prohibit fumar. És un luxe poder-se asseure tranquilament a xerrar amb un company de feina o amb un amic a fer un cafè i no haver de sortir del local amb la sensació que els teus cabells fan la mateixa olor que un cendrer de bingo.