Avui estic desconcertat,
Sincerament, ja no entenc res. No és que abans entengués molt el món, algun cop ho hem comentat (aquí per exemple), però després de la il·legalització de Sortu estic perdut.
En el seu moment ja vaig comentar que qualsevol procés de pau és llarg, difícil i, sobretot, molt poc regular. Sempre hi ha moments on sembla que vas endavant i moments que sembla que vas enrere, però els dos costats han de demostrar que la voluntat és assolir un objectiu comú i intermig. Si aquesta premissa es manté, el procés té futur, per molt que el camí hagi de ser llarg. El problema és quan una de les dues parts fa un pas i l'altra, en comptes de mantenir-se estàtica o, fins i tot, fer també un pas d'acostament, es dedica a atonyinar encara més.
Això és el què ha pasat amb la resolució sobre la il·legalització de Sortu.
No vull pretendre que aquesta teòrica censura del terrorisme per part de la nova formació sigui presa com un pas inequívoc cap a la pau, però està clar que més del què han fet no poden fer. Ningú, repeteixo, ningú podia esperar que Sortu fes més del què fa fet, per tant, a què ve seguir aixafant aquest nou partit que presentava una alternativa per a l'independentisme menys bel·licós.
Segur que aquí hi ha mil lectures estratègiques polítiques, però el què ens queda a la gent del carrer és que es va il·legalitzar un partit per no condemnar els actes terroristes, però que quan ho han fet, tampoc ens els hem volgut creure. Em sona massa a allò de l'Eugenio de las blancas. Ah ¿y las negras? También, también.
Una (modesta) recomanació: Parlant de Sortu, no puc passar per alt una barbaritat, molt menys transcendental, però encara interessant: el logotip del partit. On s'ha vist una imatge corporativa tan tremendament dolenta? Com a recomanació em quedo amb la de buscar per Internet logotips millors. La part bona és que us portarà molt poca feina, ja que diria que un logo pitjor només es pot trobar la Atalaya, i encara gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada