A les fosques

Avui estic intranquil,

Aquestes últimes setmanes estem passant per uns moments molt complicats en països on fins ara donàvem per feta certa 'tranquil·litat' social. No estic parlant de països democràtics al 100%, però sí d'estats on s'havia arribat a un statu quo que permetia certa comoditat a la gran majoria de la seva població.

Del cas d'Egipte en puc parlar poc, ja que només conec del país el què n'he vist als mitjans, però de Tunísia sí que en puc parlar amb més coneixement de causa, ja que l'he visitat diverses vegades.

No sóc un expert en política internacional, ni molt menys, però sí que he pogut veure un país estable, que s'associava amb alguns dels mercats globals i que, poc a poc, tenia vies de sortida de l'habitual estat d'oblit en què estan la gran majoria de països africans (per no dir tots).

Però el meu objectiu no és debatre sobre la revolta tunisiana, ni tampoc sobre l'egípcia. El meu objectiu avui és mostrar la meva intranquil·litat per l'obsessió gairebé malaltissa de mantenir la resta del món a les fosques sobre els processos que estan tenint lloc.

Crec que ens hem acostumat massa a allò de 'les autoritats no permeten l'entrada de mitjans estrangers' o 'no ens és possible comunicar-nos amb el nostre enviat especial'. On estem anant a parar? Jo no opinaré sobre la necessitat o no d'una intervenció externa a Tunísia o a Egipte, però el què no es pot permetre és que sigui impossible d'informar-se del què està passant allà.

No podem mostrar-nos flexibles amb la censura i la persecució de periodistes que, dia rere dia, patim en entorns de crisi, ja sigui esporàdica com els casos comentats, o crònica, com en entorns de conflicte (a alguns països sud-americans em puc referir, per exemple). Prou de tapar boques, prou de mantenir-nos a les fosques. Aquí sí que han d'actuar les tan considerades 'autoritats internacionals'. I no em val que em diguin que per Internet es poden trobar informacions. Amb això no n'hi ha prou.

Una (modesta) recomanació: Preferiria no recomanar res en aquest post, ja que l'ocasió s'ho mereix. Però com que no vull trencar la tònica habitual em limitaré a recomanar-vos que dediqueu uns minuts a buscar per internet conceptes com 'censura en latinoamerica', 'periodistas muertos' o 'periodistas desaparecidos'. No es pot seguir permetent.