Millor sol que molt acompanyat?

Avui estic dubtós,

Tornem a la política, tot i que sense perdre de vista l'àmbit de la imatge i les percepcions. Ja fa uns dies (pels que encara ho dubtaven) tenim bastant clar que Josep Antoni Duran i Lleida seguirà com a representant de CiU a Madrid. El què fa uns anys es percebria com un gest de por per part d'Artur Mas, ara s'entén com un aprofitament del rol del líder d'Unió i el seu estatus gestat al llarg de molts anys a la capital, on la política es complica el doble.

A priori, la idea de Mas és crear un govern fort des del primer dia. Buscar la confiança entre els catalans, que serveixi per capgirar la tònica negativa que ens està començant a ofegar més del compte. Per fer-ho tenia dues opcions, deixar Duran a Madrid, erigint-se ell mateix com una única figura totpoderosa en la que confiar cegament o, com a segona opció, portar al carismàtic líder democristià a Catalunya i aprofitar el seu immillorable estatus per fer un govern amb les millors figures.

La veritat és que, entre aquestes dues opcions, no sé quina és més vàlida. Tenir una Generalitat molt personalista significa confiar-ho tot en una persona, tots els ous en un cistell, però alhora també significa evitar fractures, no deixar escletxes per males interpretacions de les declaracions de les segones espases. Optar per aquesta opció és haver après dels enormes errors del tripartit, que va patir aquest estigma des del primer dia.

Tenir una Generalitat amb els millors noms possibles (i tots coincidirem que Duran és un gran nom per tenir a l'alineació inicial) garanteix una bona imatge. Un govern així es percebria com un govern professional, sense personalismes, però amb els millors professionals. D'altra banda, sempre quedaria espai als mitjans per les lluites fratricides.

Per tant, i després d'haver-ho vist per tots costats, segueixo sense veure què és millor. Per fer un símil, al bàsquet pots tenir el millor jugador del món i segurament guanyarà partits, però també pots tenir els tres millors a l'equip i tens més qualitat. Ara, no hi ha més d'una pilota i, individualment, sempre faran pitjors estadístiques. Això sí, passant-ho al futbol, el Barça ha acabat demostrant que amb una bona coordinació els millors poden jugar junts.

Una (modesta) recomanació: Com que ens hem posat seriosos avui, millor desengreixar-ho tot amb una bona recomanació televisiva. Sóc un fan de The Big Bang Theory. Sota aquesta imatge de serie de freaks s'amaga una de les grans series senzilles de la televisió actual. No hi ha res amb segones, no hi ha rerefons, simplement acudits plans. Això sí, filats de la millor manera possible. I quan estàs de mal humor, què més pots desitjar que riure una estona?