I no només avui. En realitat la tristor ve des d'ahir, el teòric dia dels Sants Inocents. O simplement el dia de les inocentades... en realitat el dia de les no-inocentades.
Potser sóc un romàntic, però m'entristeix veure que es perd una de les poques tradicions gamberres, però sociables de la nostra terra. Si repassem altres tradicions (posa-li Setmana Santa, posa-li Nadal, posa-li Sant Joan) veurem que els Inocents és l'únic reducte de diversió totalment social i, fins ara, estesa arreu.
Molts recordem les grans inocentades dels diaris. Aquelles on, per exemple, un mitjà generalista es feia ressò de la compra per part de l'Ajuntament de Barcelona, de la sirena de Copenhague. Això sí que eren inocentades, era com si els sis milions de catalans de l'època féssim tots una festa conjunta. Com si, per un cop, estéssim junts.
Ara costa veure inocentades en premsa, segurament perquè la credibilitat dels mitjans va a la baixa i tenen por que posar noticies falses encara la debiliti més. Un error. Una noticia obertament falsa es veu de lluny i, alhora, et fa dubtar i crea complicitat mitjà-espectador/lector.
Enguany només hem vist algunes 'tonteries' (si em permeteu l'expressió), ja que no eren ni inocentades. L'exemple més clar és la del diari Sport, que parlava de la nova fragancia que treuria al mercat l'entrenador del Barça, Filosof'eau. No té gràcia. No et pares ni un moment a dubtar. I precisament la gràcia d'una inocentada ha de ser el dubte. Sempre amb la conclusió final de "com coi he pogut pensar que anava en serio!".
Ara les inocentades passen als blogs, als twitters privats i a altres suports que no tenen por d'arriscar. Personalment, m'agrada que es jugui amb aquest entorn per trencar les normes i treure rumors falsos, però trobo a faltar que 'els grans' es sumin a una festa, la única, realment col·lectiva.
Una (modesta) recomanació: Doncs evidentment toca recomanar un espai de bromes i em quedo amb Failblog, un recull de vídeos i imatges d'errors, des de caigudes en bici fins a cartells amb jocs de paraules o equivocats. La veritat és que als que no som molt sensibles amb el dolor aliè ens fa riure uns minuts cada dia. I això és bo, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada