Moments, reflexions, mirades... poseu-li les lletres que vulgueu. Aquí l'únic que intentaré és verbalitzar aquells moments de lucidesa que al llarg del dia passem per alt i que, l'endemà, veiem que mereixien la seva quota de temps
13/12/10
El meu temps és meu
Avui estic adoctrinador,
Resulta que fa uns dies he coincidit en diverses converses amb amics i familiars amb el mateix tema: l'ús del temps. En tots els casos ve pel mateix costat: els mòbils smartphone. I en tots els casos acaba en el mateix punt: vídeo a la carta.
Tot comença perquè ara tothom té al cap passar-se a un mòbil d'última generació, dels que, textualment "tenen Internet i tot això". En aquest cas sempre s'ha de respondre amb un condicional: si tens ganes d'aprendre tot el què pots fer és una gran elecció. Si només penses trucar perquè "tot això d'Internet m'atabala" no té cap sentit passar-se a un smartphone.
Crec que actualment pequem de l'ànsia de tenir els últims aparells perquè sí. I això és un error. Tenir la tecnologia d'última generació és important, però només si la fas servir i tens l'hàbit d'aprendre a fer-la servir. En cas que sigui així, la teva vida es multiplicarà per dos.
M'explico. Jo cada cop valoro més el meu temps i vull ser-ne el propietari. Amb les últimes tecnologies, bàsicament amb l'accés a Internet a tot arreu, podem escollir què fem, on ho fem i, sobretot, quan ho fem. El primer pas és escollir quines series veiem. I ja no és ni il·legal ni poc ètic ni res d'això. Ara ja tenim molts canals de televisió a Espanya i a Catalunya que posen a disposició de tothom els seus programes. El millor exemple és el 3alacarta, però també tenim Telecinco, Antena3, Cuatro o l'altre gran exemple, LaSexta.
Per tant, amb aquest canvi podem gestionar nosaltres el NOSTRE propi temps. No depenem ni de programadors, ni de caps que ens facin plegar més tard ni de l'arròs, que tarda massa en bullir i em fa perdre el principi de House.
El següent pas, i aquí es on entro en l'adoctrinament tecnòfil total, és gestionar els continguts que volem rebre. I no només televisius. Llegir un diari generalista vol dir llegir continguts que ens interessen i continguts que no. La solució és crear-nos un diari propi, un recull de blogs que ens interessen, ja sigui d'especialistes en un tema que ens atrau, ja sigui de mitjans que tracten allò que ens interessa. D'aquesta manera llegirem el què ens interessa llegir.
Ah, i pels que penseu que sempre s'han de descobrir nous temes, aquí tenim Twitter, una eina ideal per recomanar articles i persones. Així el nostre temps serà nostre al 100%.
Una (modesta) recomanació: És estrany fer una recomanació quan tot el post és una gran recomanació. Per tant em centraré en una pàgina concreta on podem trobar el 99,9% de les sèries que podem voler veure: http://www.seriesyonkis.com/. Sota aquest nom tan estrafalari tenim un portal magnífic per veure o baixar les series més importants d'ahir i d'avui. Només falten materials en català, però aquests els podem trobar fàcilment al 3alacarta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada