Avui estic desanimat,
Fa uns anys, concretament dos menys 12 dies, el 31 de desembre de 2005 (si no em falla la memòria) vam haver d'oferir un concert a Sabadell per reclamar que es mantingués obert i operatiu l'edifici de Ca l'Estruch on molts grups assajavem. I no només es tractava de grups iniciàtics (com erem nosaltres), sinó de gent tan important com en Lichis, de La Cabra Mecánica. Doncs resulta que ara a Barcelona els passa el mateix, i també esquitxa a grups importants com Discípulos de Otília (tot i que d'un estil diferent del jazz-rock del concert de Sabadell).
Em sap greu veure que es topa una i altra vegada amb la mateixa pedra. Entenc perfectament que la gent del barri vol dormir, no vol soroll i no vol moviment (abans jo vivia a escasses cantonades d'una gran discoteca i actualment vivim molt a prop d'un bar ple d'alcoholics que no saben respectar el descans dels veïns). D'altra banda, sé, com sabem tots, que la música és una part important no només de la cultura, sinó de la societat com a motor humà. És difícil compaginar els dos factors, però segur que hi ha una opció per mantenir una pedrera sòlida de músics que ens animin el futur i alhora un silenci decent perquè la gent pugui anar a treballar en present. Llàstima que el fet d'entrebancar-nos any rere any ens desanimi i ens faci pensar que és impossible trobar la sortida.
La (modesta) recomanació: Avui serà de les més breus i modestes, però em venia de gust. A la pàgina 11 d'El Punt en Joan Antoni Poch hi acostuma a publicar La Punxa d'en Jap. Normalment és correcte, algun dia fluixa, però té dies excepcionals, i avui és un d'ells. Després de sentir tan a parlar de les opcions de la MAT, això de soterrar la línia ha sonat realment a bestiesa, però en canvi mitjans i polítics s'ho han pres en serio. Faltava algún humorista que en traiés la punta. Magnífic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada