No news = no news

Avui estic contestón,

Sé que no és correcta l'expressió, però és la que em sembla que s'adequa més a l'estat que em provoca sentir allò tan poc periodístic de 'no news = good news' (no hi ha noticies, per tan bones noticies).
Des del món de la comunicació corporativa s'hauria de preparar una vaga massiva per demanar una llei que prohibeixi tornar a dir aquesta tonteria anglosaxona. Que no parlin de tu no pot ser bo. Ja ho sé que a ningú li agrada que parlin malament d'ell, evidentment. Ja siguis una empresa petita o gran, acceptada o rebutjada per la societat, no és bo que parlin malament de tu. Ara, d'aquí a pensar que el millor que pots aconseguir és que no en parlin, malament vas.
Un exemple ben clar és el mític cas del programa Set de nit, que feia un iniciàtic Toni Soler amb part de l'equip de l'actual Polònia, també a TV3. Allà en Toni Albà (correcte imitador, però, sobretot, gran bufó) feia una memorable imitació de l'encara 'delfí' Artur Mas, que es posicionava des de la seva Conselleria en Cap per assaltar el lloc de president de la Generalitat. El programa (molt decent pel meu gust) va ser cancel·lat en relativament poc temps (segons els estàndards de TV3, no els de Telecinco, clar) i va córrer el rumor que hi havia hagut pressions del mateix Mas per tancar-lo. Al cap de pocs dies els rumors es van veure desmentits per la reflexió més pausada dels mitjans, i el temps, en boca dels participants del programa, ha donat la raó a aquesta nova visió: Si algú havia de pressionar per eliminar la imitació no havia de ser pas l'imitat, sinó el rival, ja que passava a l'anonimat. Com es va dir molt llavors, i encara té validesa, quan es parla de líders socials no serveix en absolut la tonteria de 'no news = good news', més aviat serveix allò de: 'Que parlin de tu, sigui bé o malament, però que en parlin'.

La (modesta) recomanació: Ara us faré una 'putada'. I ho dic així perquè és allò que no és dolent del tot, però pensareu 't'ho podries haver estalviat, xato'. Us recomanaré una sèrie que diumenge va acabar temporada a Cuatro, Medium.
La idea bàsica no és especialment original, i el tractament tampoc, però el resultat final és molt correcte, fins i tot bo si li trobes el moment just. La trama, que es sol obrir i tancar a cada episodi, tot i que els personatges evolucionin, es basa en una ajudant del fiscal del districte que rep visites de gent morta que li explica com va morir i alhora somia amb els fets. Fins aquí res de molt especial, però si a això hi sumem un desenvolupament gens grandiloqüent, tipus les sèries ja mítiques de fa anys com S'ha escrit un crim o Colombo, el resultat és correcte a nivell d'originalitat i molt digerible per un diumenge vespre (com ho feien fins ara a la cadena de Sogecable). Diguem que en una època on les sèries tenen l'obligació de partir d'un punt de vista nou (quan en realitat totes acaben fent el mateix), una que no pretén ser més que correcta i troba una excusa més que bona mereix una recomanació.