9/1/12

L'esquema d'un futur possible



Avui estic esperançat,

No sé si és per l'esperit nadalenc (més present enguany suposo, degut a la mala situació global), però la informació d'avui que afirma que les descàrregues legals de música per Internet han superat a les ventes de discos m'ha semblat molt positiva.

Ja sabeu que el meu posicionament envers la pirateria és una mica difús. En part considero que els preus abusius han forçat un conjunt (excessiu) de descàrregues il·legals, però en part s'ha de tenir en compte que els productes necessiten ser sostenibles, sinó deixaran d'existir. I és precisament per aquesta dicotomia que crec que la convivència entre descàrregues legals, discos i un percentatge raonable de descàrregues gratuïtes pot significar un model de futur.

Fa molt temps que sentim els paral·lelismes entre la música i l'antic fenomen de la televisió, que semblava que havia de fer tancar tots els cinemes del món. Amb el temps hem vist que un producte gratuït com va ser la televisió fins fa poc temps no té perquè significar una competència total a un producte de pagament. Veure una pel·lícula gratis a la tele era atractiu, però veure-la al cinema representava un valor afegit que valia la pena (si es podia) pagar.

Actualment hem generat un nou model que és el dels micropagaments, petites quantitats per productes més limitats, ja sigui en número d'escoltes (Spotify) o en número de cançons (iTunes). Amb ell ja tenim la terna de sistemes que, crec, ajudaran a establir un status quo de futur. Això sí, només s'equilibraran si tots els sectors es deixen de radicalismes i entenen que anar tirant llenya al foc només servirà perquè ens cremem tots.

Una (modesta) recomanació: Com veieu he deixat el món de les sèries de televisió al marge del debat. Considero que la música avui en dia sí que és accessible en un 90% i manté el seu model de compra durant més temps. En canvi, les sèries s'emeten un dia en concret i només a un espai geogràfic limitat. Als pocs minuts el seu valor econòmic cau en picat. Per establir un model de qualitat i sostenible us recomano, poc modestament, el post que vaig preparar fa un temps a TeleDiscreta, on s'aposta (capti's el gag lingüístic) per un camí que uneixi, sobretot, la qualitat, la facilitat i el preu moderat. Així sí que es pot anar endavant.