D'idees encara en queden... però no a l'Administració

Avui estic optimista,

Hem començat l'any amb bones sensacions... tot i l'ambient general. En primer lloc perquè crec que és necessari utilitzar tots els canals possibles per ser optimistes, només així tirarem endavant. I en segon lloc perquè, si es busquen, es poden trobar petits projectes amb futur.

Fa uns dies que hem anat llegit de la iniciativa Promobilletes, un portal on comprar bitllets de TMB més barats. Així de simple. Primer tots pensem en il·legalitat, frau... i estalvi, clar, però no és del tot així. Resulta que els creadors d'aquest web es dediquen a gestionar la compra dels títols del transport públic per part de companyies patrocinadores que, a canvi d'insertar publicitat, revenen aquest producte més barat.

És com aquella iniciativa que mai es va acabar de solidificar d'empreses que et pagaven perquè portessis publicitat al cotxe (a l'estil taxi o autobús).

En primer lloc mostrar la meva admiració no només per la idea, que com dic és una evolució d'altres idees existents, sinó per la força i les ganes per portar-ho a terme i transmetre-ho a través de les xarxes socials i dels mitjans. En segon lloc, i un cop vista la simplicitat del projecte, és el moment de plantejar-nos si una idea tan simple no hagués hagut de venir de l'Administració, que ho tindria més fàcil per insertar un petit logotip d'una empresa privada i així rebaixar o, almenys, no augmentar el preu dels títols del transport públic.

No sé si és casualitat, però sempre acabem amb la sensació que gent amb idees i amb ganes de pensar n'hi ha, però no els trobem mai al govern, sinó al carrer. Potser és que quan tens una cadira còmoda costa més pensar...

Una (modesta) recomanació: Per lligar-ho amb la necessitat d'optimisme actual, la meva recomanació seria fer-se una llista de cançons obertament optimistes i escoltar-la cada cop que sigui necessari. És igual si és un CD gravat vostre, una llista de l'Spotify o un cassette sense caràtula, l'important és posar-nos-ho fàcil per veure la vida amb millors ulls. La meva primera proposta: We're not gonna take it de Twisted Sister, amb la que vaig entrar al saló el dia del meu casament. Tota una declaració d'intencions que ens impulsa a tirar endavant, per molt que el vent no bufi a favor.