Avui estic moderat,
Fa dies que tinc pendent comentar el cas Murdoch i les escoltes il·legals del diari News of the World (no dic presumptes perquè Brooks ja ha admès que van existir). Inicialment pensava carregar en contra de tota aquesta gent que perverteixen el concepte de ‘periodisme d’investigació’ convertint-lo en ‘periodisme d’assalt’, però amb el pas del temps crec que ja és innecessari. Hem sentit i llegit tot el que es podia dir del cas, el problema és que amb l’ànsia que tenim de connectar-ho tot molts s’han passat de frenada. Una de les frases més sentides per la ràdio “aquí tampoc podem treure molt pit perquè algunes teles fan el mateix” en referència implícita o, en alguns casos explícita, a Telecinco.
Com a marc general podríem estar d’acord que el model de premsa rosa es basa molt fidelment en la premsa groga britànica. Fins aquí tot bé. El que passa és que hi ha una diferència enorme entre els continguts tractats per uns i pels altres, així com en la fidelitat als fets reals.
Així com els mitjans sensacionalistes britànics treuen fets (que sí, son carnassa, però són fets reals), aquí molts cops es queden amb rumors o amb purs muntatges. Els que ens agrada mirar-nos la televisió de manera crítica (com fem a TeleDiscreta) veiem aquesta diferència en la major part d’espais, no només premsa del cor, sinó també programes de reportatges on, recurrent al tòpic, no deixen que una mala realitat els espatlli una bona noticia.
I, alhora, també cal apuntar una diferència de temàtica. A l’imperi Murdoch l’han enganxat per escoltes il·legals a gent com el príncep Guillem o l’exviceprimer ministre John Prescott. Algú es planteja aquí que el Sálvame, per posar noms clars, es pugui gastar ni un sol duro intentant punxar el telèfon de Rubalcaba?
Tot i que el tractament i el fons sigui igual (amarillisme i vida totalment privada) les peces són diferents i això marca un precipici massa gran com per intentar buscar paral·lelismes. Sí, hi ha similituds, però això no converteix Telecinco en un News of the World TV i fins i tot diria que què més voldriem.
Una (modesta) recomanació: Ha passat massa temps des del darrer post (la feina és la feina), per tant podria recomanar mil temes que tinc pendents. Em quedo amb un de televisiu, lligant-ho tot. Si el que voleu és veure carnassa no poseu Telecinco, opteu per veure una sèrie que ofereix el mateix, però obertament: Spartacus. Gladiadors lluitant, sang per tot arreu, visceres, sexe... Una mena de 300 exagerat i serialitzat. El millor és que, passats els primers 2 o 3 capítols la trama creix i enganxa. És televisió escombraria? Sí, però feta de cara i sense pretextos. Ah, i no, no és autobombo perquè a TeleDiscreta encara no n’hem parlat! ;)
